Una proposta singular

Amb el títol de La Serra per la paraula, la música i la imatge a partir d’un poema de Joan Alcover i Maspons, tendrà lloc, aquest dissabte dia 25 d’abril, a Raixa (21h), un muntatge audiovisual en el qual, sobre la base de la lectura del poema alcoverià,

{"anchor-link":true}

, sis fotògrafs mostraran la seva visió d’aquest paratge natural. Paraules i imatges fuses en una sola idea, la de magnificar, si cal, aquesta Tramuntana nostra, cantada pel poeta i des de la qual es pot, «a encesa de llums, estendre la mirada per damunt Ciutat». A més, Antoni Vich Bota hi posarà música en directe amb els seus instruments fets de ceràmica. Tot, això que no manqui, acompanyat pel vi de les Vinyes Mortitx.

La idea de tirar endavant aquest projecte és de Josep Lluís Pol, el qual ens explica que fa anys quedà meravellat per les paraules després d’haver sentit el poema esmentat a Cala Murta i recitat per l’enyorat Guillem Cabrer, gran coneixedor de la lírica d’Alcover. Aquest fet, unit al d’haver trescat per les muntanyes del nord, ha consolidat aquesta idea en la qual s’hi han involucrat Joan Roig, Joana Pastor, Mercè Pol i Maria Antònia Santandreu, com a rapsodes, Juan A. Díaz, Miquel Àngel Dora, Jaume Gual, Marcos Molina, Pepa Núñez i Joan Roig com a fotògrafs, a més de la coordinadora de l’Any Alcover, Maria Antònia Perelló, encarregada de introduir la vetllada.

Per Llompart, «La Serra és un vertader santuari producte d’una secular convivència de les persones amb la natura, la no humana, perquè si recordàssim que nosaltres també en som, de natura, potser no tendríem el món com el tenim fet una olla de caragols. No hem d’idealitzar aquesta relació, però a l’actualitat els científics, els ecòlegs, els botànics... ens diuen què cal fer per preservar tanta biodiversitat. És molt trist, després de tantes fites ecologistes aconseguides, veure com actualment hi ha en tràmit una modificació de la llei que, de facto, desprotegeix el territori i afavoreix interessos particulars que res tenen a veure amb la conservació».

Sàvies paraules que defineixen una realitat que ens ha de portar a agafar consciència.

Suscríbete para seguir leyendo