Les roses i els llibres

Retorna Sant Jordi i, amb el sant, les roses i els llibres. D’aquí a pocs dies els llibreters posaran les taules a la via pública. Hem de reconèixer el seu servei a la societat. Les llibreries encara són espais de pensament crític i resistència cultural. No ho hem d’oblidar. Uns espais que afavoreixen la circulació de les idees i fan que les emocions més nobles arribin a tothom. Mai no insistiré prou a l’hora d’estimular la gent cap a la lectura. M’agrada veure els pares i les mares que van a les llibreries amb els seus fills. I observar els mestres que acompanyen els seus alumnes a les taules de llibres, el dia en què els llibres surten als carrers i a les places. Facem-ho si volem que els nostres nins i nines esdevinguin algun dia uns bons lectors. La construcció d’un lector –perquè ningú no neix lector– és una tasca que implica pares, mestres, professors, bibliotecaris, animadors culturals i tota la gent que estima i valora la lectura.

Enguany arriba Sant Jordi envoltat de guerres. Ucraïna, Gaza, Líban, Iran... La guerra, les guerres. Han vessat massa sang i no sé si hi haurà roses. Potser totes les guerres són la guerra de Troia, que va cantar Homer, cruel i bàrbara. El professor Robin Laxe Fox, que ens ha ensenyat a llegir la Ilíada, diu que el poeta la va recitar per primera vegada davant un exèrcit en campanya i diu, també, que li hauria agradat escoltar-lo. Proposem els llibres contra les guerres, la lectura contra la barbàrie. També, contra la ignorància, una altra forma de barbàrie.

He dit que el lector es construeix. Llavors, com ho hem de fer per desenvolupar les ganes de llegir a una generació de joves estudiants que sent una poderosíssima atracció per tantes altres coses que no són els llibres? Hem de partir de la idea que la lectura d’un llibre ha d’esser un plaer, una alegria, un goig. L’alegria i el goig de transitar per l’emoció i la bellesa que creen les paraules. No hauria d’esser mai una activitat que s’ha d’avaluar, perquè el goig i l’alegria de llegir no són avaluables.

No és fàcil. Es tracta de formar lectors que segueixin llegint durant tota la vida, gent addicta als llibres. Hauríem d’aconseguir que el gust de llegir perduràs en el temps. I, en parlar de la lectura com a plaer, propòs que eduqui la sensibilitat, que sigui capaç de posar tots els sentits en acció. Italo Calvino va imaginar que era possible aconseguir que la literatura i el plaer es conjugassin i va escriure un llibre, Sotto il sole giaguaro, en el qual proposava un exercici de fantasia a través dels sentits. La mort impedí que l’acabàs i només va poder dur endavant els textos referits a l’olfacte, al gust i a l’oïda. Tres textos i tres sentits que es relacionen per mitjà de les paraules. Al primer relat, un home cerca una dona de la que està enamorat però de la qual només coneix el seu perfum. I és un perfum que desencadena un seguit d’associacions mentals d’enorme bellesa.

Ben segur que Calvino, que coneixia els contes populars i les rondalles contats durant segles de forma oral, havia descobert que la literatura és tan indispensable com la vista, l’oïda, el tacte..., com acariciar a una altra persona, com assaborir les paraules. La persistència dels sentits a través de la literatura.

Crec que, si hem après de tocar amb suavitat un altre cos, de besar la boca de l’amant, de viure una història d’amor de manera sublim, és perquè abans hem llegit històries que ens parlaven d’amor, que ens parlaven d’altres cossos i d’altres amants. Sé cert que ens enamoram perquè hem llegit o hem sentit contar l’experiència d’aquells que, ni que sigui entre les pàgines d’un relat novel·lesc, també s’enamoraven i ens deien que, a vegades, els éssers humans saben ser feliços.

La lectura és una porta oberta que obre nous horitzons i desperta la ment. Quan cerques un llibre, és com si acudissis a l’illa del tresor. I has après que el tresor s’amaga entre les pàgines d’aquell llibre.

Quan veig un nin o una nina que llegeixen se m’obre el cor i alhora pens que no hi ha una imatge més bella. Quan veig un nin o una nina que llegeixen, pens que el llibre que tenen dins les mans continua parlant en secret.

Suscríbete para seguir leyendo