Els vins brisats

El color del vi és un concepte al qual els tastadors li estan restant importància. Possiblement serà degut a la quasi infinita gamma de colors que podem trobar en tots els vins, siguin blancs, rosats o negres, malgrat que el color sigui un indici dels processos d’elaboració. Petits canvis tecnològics, moment de maduració en verema o cupatges, incideixen amb força condicionant el color. I als tres colors reconeguts se li ha afegit un nou vi i un nou color. Coneguts a l’àrea de parla catalana com a vins brisats i a la resta de món com a vins taronja, o més sovint com a orange wine, per allò dels anglicismes dominants. Els vins brisats s’elaboren amb raïm blanc, però fan la fermentació acompanyats de les pells, és a dir, vins blancs elaborats com si fossin negres. D’aquí el nom català de vi brisat, més adequat i poètic que el simple ‘vi taronja’. Seria bo que amb el temps s’imposàs aquest nom.

Encara no se n’elaboren en molta quantitat, si bé hi ha un moviment creixent, lligat especialment, als elaboradors de vins naturals. A Mallorca ja se’n produeixen alguns, si bé encara de manera excepcional, com les experimentacions fetes a Can Majoral, Bàrbara Mesquida, Puntiró, Cas Quitxero o 7103, entre d’altres, amb resultats suggerents. A Catalunya van guanyant força sobretot a l’Empordà i el Penedès. La regió que els hi ha donat més impuls és l’AOC del Jura a França.

Els vins brisats, blancs de tonalitat taronja, agafen les seves propietats de la composició en polifenols de les pells o brises del raïm, si bé sempre en molt menor quantitat que els negres, especialment de tanins que fan que aquests vins siguin menys astringents que els negres i amb absència d’antocians, responsables del color dels vins negres. Això fa que els vins brisats tenguin unes característiques d’aromes, sabors i estructura a mig camí entre els vins blancs i els negres. Just queda animar als amants dels vins i de la música a maridar els vins brisats amb composicions populars i clàssiques com hem fet els components de l’Orquestra Vivalví.

Hem volgut començar amb una cançó ben popular que ja la podem anomenar clàssica com és el Colours de Donovan (1966), al qual els matins li suggereixen tota una paleta de colors. La va cantar a Mallorca a aquell poble que en una època fou mític pels concerts improvisats d’artistes internacionals a Can Graves de Deià. I podem seguir amb una cançó per dur la contrària al taronja del qual parlam avui, Michael Jackson ens dona a triar entre Black or White, perquè per ell tant li és que les persones siguin blanques o negres. Podem seguir amb aquell conjunt mig mallorquí, Los Bravos, que varen triomfar amb el color negre: Black is black. Pot acompanyar la suavitat d’un vi taronja, la versió de Mona Lisa de Nat King Cole.

En el cinema trobam bones referències pels colors com a les pel·lícules de Krzysztof Kieslowsky, cineasta polonès, psicòleg i teòleg que cultivava un gran amor per la música a la qual dedicava especial atenció en els seus films. Destaquen a les seves tres pel·lícules dedicades als colors de la bandera francesa: blau, blanc i vermell. Del mestre Paul Simon, d’infinita inspiració, ens podem acompanyar amb la seva delicada i sentida cançó de René and Georgette Magritte with Their Dog after the War. I per acabar el concert ho podem fer amb l’optimisme dels Rolling Stones al veure colors a totes les coses a totes les hores del dia, tants com a l’Arc de Sant Martí, ho canten a She’s a Rainbow.

ORQUESTRA VIVALVÍ: Climent Picornell, Arantzazu Miró, Jaume Sureda, Margalida Gili, Joan Company, Pere Estelrich, Conxa Rosillo i Antoni Bennàssar.

Suscríbete para seguir leyendo