Paper banyat

Aquests dies, motivats pels desordres polítics, el desgavell guerrer i les bestieses de Mr. Trump i Mr. Benyamin Netanyahu, arreu del món es torna a parlar de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’Assemblea de les Nacions Unides el mes de desembre de 1948. Llavors, l’Organització tenia cinquanta vuit membres i no n’hi va haver cap que refusàs o deixàs de signar el document. Aquella declaració basada en una escala de valors que se suposava universal preservava la dignitat i els drets de tots els membres de la família humana i volia que mai més els homes i les dones no tornassin a viure ofegats pel terror. Hem de recordar que fou ratificada i que les nacions que ho feren estaven convençudes que la seva acceptació significava civilització i progrés.

Avui, després de tot el que hem vist, del que veiem un dia i un altre, podríem afirmar sense repars que aquell document que volia superar la convulsió i la barbàrie –la nostra condició de bàrbars-, només és un paper banyat. En el sentit d’inservible, de poc respectat i reconegut. Un paper banyat sense vigència. Però, ja en aquell temps, acabat de signar el document, hi havia qui havia començat a dubtar que aquells valors fossin realment universals i que, en tot moment, els països que l’havien signat estàssin disposats a respectar-los. Els signaren amb l’eufòria que els donava el final de la Segona Guerra. És difícil conciliar –havia advertit Claude Lévi-Strauss- la universalitat dels drets humans i els valors que se’n deriven amb la diversitat de cultures. I ens hauríem de preguntar si la idea que tenim de democràcia, de llibertat i de justícia és compartida per totes les societats de la terra. Probablement no ho és. Defensam la diversitat cultural en un món globalitzador, però voldríem que tothom compartís, i que per tant fossin universals, els valors que es concentren en la idea de democràcia i en la declaració dels Drets Humans. No sé si això és una fantasia.

El que sí sé és que alguna cosa important s’ha trencat en el nostre temps. Em record d’una faula que vaig llegir fa anys. Diu: Això era una granota que vivia al costat d’un torrent i molt a prop hi havia un escorpí. Un dia en què el torrent anava arromangat, l’escorpí demanà a la granota que l’ajudàs a passar a l’altra banda del torrent, però la granota li va dir que no el volia ajudar perquè temia que, a mitjan camí, li clavàs l’agulló a l’espinada i això significaria la mort d’ella, però també la de l’escorpí. Finalment, tant insistí dient-li que no l’hi clavaria, la granota accedí a traspassar-lo a l’altra vorera. Quan foren a la meitat, tot i que l’aigua venia tumultuosa i la granota havia d’esforçar-se per mantenir l’equilibri, l’escorpí li clavà l’agulló ben enmig de l’esquena. Llavors la granota, dolguda, li preguntà per què ho havia fet. I ja era massa tard, tots dos eren a punt de morir i l’aigua se’ls enduia. Per què ho has fet?, preguntà la granota. I va respondre l’escorpí: Perquè és la meva naturalesa.

La naturalesa de l’escorpí és clavar l’agulló al primer que es posa a davant. Llavors he de projectar la història de la granota i l’escorpí a l’anàlisi d’allò que ens passa ara mateix. Forma part de la naturalesa humana la prederminació a clavar l’agulló? Vull pensar que personatges coms els místers que he citat en iniciar aquest escrit potser són de la mateixa naturalesa que l’escorpí, perquè les seves conductes deliberades i cruels fan pensar que ho són. Sempre a punt per clavar l’agulló. Veiem tots els dies agressions i insults, veiem com es repeteixen les mentides fins a aconseguir que pareixin veritats, veiem la guerra, tanta i tanta guerra, la destrucció, el dolor de la gent que veu com cauen els míssils i són destruïdes les seves cases, veiem com els morts s’amunteguen.

No és difícil de veure que aquells propòsits que la Declaració dels Drets Humans posava a la consideració del món són paper banyat. Hem vingut, com l’escorpí, prederterminats a clavar l’agulló? No m’atrevesc a dir-ho, però hi ha conductes que em condueixen a pensar-ho.

Suscríbete para seguir leyendo