La mirada i els colors

La creació d’heterònims no és aliena a la creació plàstica. Llarga és la llista d’autors i autores que han adoptat un nom fictici dissociat del seu propi. Fora per allunyar-se d’altres treballs paral·lels, crear-se un personatge que el considerin més representatiu del seu treball o simplement pel plaer de gaudir d’una nova identitat, en aquest cas, artística. En el cas de les dones, la creació d’un heterònim les permetia exhibir o publicar aquelles obres que no era possible fer-ho sota el seu llinatge. Ara, la creació de l’heterònim és un fet mancat de prejudicis i subterfugis.

El cas de l’artista Lusmore o Daud no sorgeix de cap impediment per presentar-se sota el nom propi, si aquell que figura al seu DNI i Passaport. Les seves raons tindrà per sentir-se artista sota aquest heterònims, ja indefugibles de las raons que li son pròpies.

Avui, Lusmore, Daud o Manos tristes, formen part del seu ventall d’opcions que li permeten transitar per l’art en versions pictòriques, com a il·lustrador, performer, músic, videoartista, escenògraf, sempre compromès amb la realitat que l’envolta.

Al cap davant i darrera de totes aquestes figures emergeix la pròpia i creativa de David Garcia Echave (Palma, 1972), un artista instal·lat entre Mallorca i Senegal, dos indrets que han forjat la seva personalitat artística i alimenten el seu estatus creatiu. No hi ha cap dels heterònims concebuts que no contenguin ADN de l’altra, implicació conceptual i plàstica que els permet ser fidels als seus plantejaments. Tots junts son un, cadascun d’ells viu sobre l’estela de la seva identitat.

Desxifrar el contingut de la seva obra resulta senzill i eficaç. Envoltada del compromís artístic i social, la mirada de les seves propostes travessa totes les formes plàstiques en que es representa. El dibuix, part fonamental del seu discurs plàstic, esdevé un senyal identitària, de compromís i respecta cap a l’altre, humà o geogràfic, vivent o paisatge. Influït per l’expressionisme, el surrealisme i el dadaisme d’entre guerres. Fou Frans Masereel, qui més influencià la seva obra primerenca que evoca la militància de l’artista belga envers els assumptes socials.

Viatger per les perifèries creatives, les rutes sud-americanes i l’Àfrica mediterrània forjaren el seu esperit crític i compromès amb la realitat d’aquests llocs on la vida no tenia els colors de la seva terra. En aquest trànsit evolutiu crea el personatge Lusmore. Amb un llenguatge expressiu sense embuts, dota al seu dibuix d’una força crítica i lluminosa, retrat de les vivències pròpies i alienes. Instal·lar-se al Senegal va suposar un impacte que transformar la seva obra. David es va convertir artísticament en Dauda i comparteix llinatge amb Lusmore. La raó era simple, el seu nom passar de l’arrel judeocristiana a la musulmana.

Mentre l’efecte queda plasmat en la pintura i la il·lustració, les inquietuds de l’artista el cridaven a l’acció performativa i al carrer, a l’espectacle. Els aires de la joventut passada l’exhortaren a assumir nous rols i aparegué Manos tristes, un comediant amagat que esperava la seva oportunitat després de les experiències viscudes com a diable en la comparsa dels espectacles de carrer i foc de l’enyorada Iguana Teatre. El cos s’alliberà de les costures estàtiques i arrancà un espectacle màgic ple d’ironia, malabarismes i música, llum i foc. Unes representacions que encara ara sorprenen al públic aspectant.

Engrescat en les properes exhibicions, prepara la instal·lació Luz negra per al festival de Creació Contemporània Le nouveau printemps a l’espai de la Médiathèque José Cabanis de Toulouse del 29 de maig al 30 de juny. Al novembre mostrarà la seva obra a la Biennal de Dakar, de la mà del Instituto Cervantes. Entre mig, l’edició d’un nou llibre d’il·lustracions i accions que modelen una trajectòria plena de suggestives imatges on l’art sempre hi és present. Perquè la mirada i els colors importen.

Suscríbete para seguir leyendo