Reviscolar el camp davant l’amenaça immobiliària i fotovoltaica (1)

Miquel Coll va saber aprofitar una crisi econòmica en una oportunitat per canviar de model de feina i de vida. Això no vol dir que fos senzill. És enginyer industrial i durant la crisi de 2008 feia feina com a autònom. «En aquell moment vaig veure que no era el model de vida que volia dur i com que sempre havia tengut molt de contacte amb fora vila, vaig tenir la idea de fer algun projecte a la finca familiar de ses Rotes, a Santa Eugènia». Comenta que els padrins materns i paterns eren pagesos i sempre ha viscut el camp: «Vaig sentir una crida de la terra; vaig notar la necessitat de tenir un contacte proper amb la natura», remarca.

Així, va plantejar a son pare fer reviscolar l’ametlerar que s’estava morint —encara no se sabia què era la xilel·la— i donar-li vida. Posaren fila l’agulla i l’any 2011 varen fer una primera sembrada d’oliveres i l’any següent tota la resta. En total són sis hectàrees i 1.500 oliveres, que s’han ampliat en mitja hectàrea més fa poc i ara està pendent d’encarregar-se una finca familiar més. «La idea és gestionar tota la producció nosaltres mateixos, no comprar oliva a tercers», amb l’objectiu de controlar la qualitat de l’oliva personalment.

L’inici no fou bufar i fer ampolles perquè Coll no tenia formació en oliverar: «Vaig haver d’aprendre molt del camp perquè venia d’un món completament diferent. Com que no tenia formació, vaig llegir molt —i encara ara ho faig», apunta. Els primers anys bàsicament va estar atent al creixement de la plantació i no és fins a l’any 2016 que es proposa comercialitzar l’oli que comença a produir. «Inicialment, és un cupatge de les varietats perquè no teníem prou producció per fer un monovarietal» i l’any 2018 va sorgir el koroneiki i el 2019 el d’arbequina.

Avui dia, Coll es dedica totalment a la finca. Després d’autònom va guanyar una plaça de funcionari a la Universitat de les Illes Balears i tot aquest temps va compaginar la feina de despatx amb la passió del camp. Ara bé, el 2022 va demanar excedència a la Universitat perquè el projecte demandava un temps que feia difícil compaginar totes dues feines.

Pel que fa al nom de la marca, Miquel Coll explica que el topònim de Rotes és molt present a Mallorca; per això, el dissenyador David Fajardo li va proposar un nom singular: la combinació entre oli i el somni de fer oli: Olíric. La setmana que ve en continuam parlant.

Suscríbete para seguir leyendo