Arengades amb salsa de grells

Dins la Baixa Edat Mitjana no es coneixien a Mallorca l’arengada ni el bacallà, autèntics pilars de la cuina quaresmal, però sí que es consumien la tonyina i el congre secs i la sardina salada. Segons el medievalista Antoni Riera Melis (Sant Llorenç, 1944-2025), quan arribaven els dies de penitència la carn era substituïda per 65 g de peix salat o per formatge tendre. A les acaballes del segle XVI una de les principals importacions de l’illa era peix salat de Sevilla, perquè pesca professional sols se’n feia a les badies de Palma i Alcúdia, que gaudien de murades; als altres indrets, la pesca era artesana.

Ingredients:

• Arengades (1 per comensal), grells abundants, tomàtiga de ramellet, alls, llorer, farina, oli, sal i pebre bo. Opcionalment s’hi poden afegir talladetes de carxofa o altres hortalisses que ens agradin i que hi diguin.

Preparació:

• Per dessalar les arengades, les posarem en remull al llarg (al manco) de vint-i-quatre hores i canviarem l’aigua dos o tres pics. L’arengada no es dessala mai del tot i ho haurem de tenir en compte a l’hora de condimentar el plat.
• Una vegada tretes de l’aigua, les escatarem (l’escata se’n va amb molta facilitat després d’haver estat en remull) i eliminarem el cap i la butza de les arengades. Netejarem bé tot l’interior del ventre.
• Les eixugarem i les passarem lleugerament per farina; les fregirem pels dos costats (no en excés) i les reservarem.
• Netejarem uns quants manats de grells (depenent de la quantitat d’arengades) i els tallarem amb tota la part de la coa que sigui tendra.
• Iniciarem un sofregit (amb oli) amb alls aixafats o pelats i els grells tallucats, a foc moderat. Hi afegirem una fulla de llorer i ho salpebrarem lleugerament, sense oblidar la sal que aportaran les arengades.
• Hi podem afegir, si ens hi agrada, una carxofa tallada a làmines fines.
• Pocs minuts després hi agregarem tomàtiga de ramellet abundant, pelada i capolada, deixant que la salsa es confiti.
• Pocs minuts després, la salsa estarà a punt i la trabucarem damunt les arengades o posarem aquestes damunt la salsa.
• Recepta realitzada a partir de la que aportà Esperança Bestard Mas (Sóller, 1947) qui comentava que aquesta salsa és ideal per sucar-hi pa... i que aquest era el pitjor defecte del plat... Difícil treure’n més profit d’un plat tan auster, però tan gustós.

Suscríbete para seguir leyendo