Bel Cerdà, una dona clau en la recuperació de la música i la cultura popular mallorquina

El 2025 va fer 50 anys que Bel Cerdà Soler va encendre, des del cor de la plaça Major, l’espurna de la primera ballada popular a Palma. Era a mitjans dels anys setanta, temps de transició i d’esperança, i aquella dona d’energia inesgotable va convertir una festa veïnal en una autèntica celebració col·lectiva de la cultura del poble. La seva empremta continua viva a cada plaça quan sona i es balla la música popular. També cal recordar el seu paper en la recuperació de les festes populars a Palma: festes de carrer, processó de barques del dia de Sant Pere, sa Rua, la Cavalcada del Reis d’Orient, la Nit de Sant Joan, la Festa de l’Àngel...

Bel Cerdà (1945-2010) va entendre que la cultura popular no era passat, sinó vida, una manera de fer comunitat i de reconstruir la dignitat col·lectiva. Ho va fer amb la mateixa naturalitat que cantava, ensenyava a fabricar ximbombes o animava els veïnats a decorar els carrers. «Evolucionar és fer feina», deia, i aquesta frase resumeix el seu compromís: treball constant, sense grans escenaris, però amb una fe profunda en la força del que és senzill.

Com a dona, Bel va obrir camins. En una època en què la veu femenina sovint era silenciada, ella va unir art, compromís i maternitat sense renunciar a res del que era. Va participar en les reivindicacions de l’Assemblea de Dones. El 1983 li varen fer un programa a TV3, Retrat de dona: Bel Cerdà, en què mostrà una lucidesa sorprenent sobre la seva època i sobre la condició femenina. Parlava d’aprendre a ser lliure, d’acceptar la soledat com a força, i de mantenir-se fidel a una mateixa com a acte de resistència.

La veu que va fer ballar el poble

El seu grup, Sis Som, fundat el 1978 amb Francesca Adrover, Eugeni Canyelles, Joan Guasp i Toni Peralta, va dur les cançons i tonades de Mallorca arreu de l’illa, a Catalunya, França i altres països. Però més enllà de les places, Bel va sembrar un esperit: la idea que la cultura popular és molt més que folklore: és memòria, comunitat i llibertat.

Amistats i complicitats entre generacions dedicades a mantenir viva la cultura popular

Coincidint amb els 50 anys de la seva primera ballada popular i els 15 anys de la seva mort, volem recordar-la, fer-li homenatge i mostrar agraïment al llegat que ens ha deixat i que continua viu, avui més que mai, a les places: ella n’estaria ben orgullosa. Sempre la recordarem, no només per la seva gran tasca en la cultura, sinó també pel que representa: una dona que va convertir la cultura en llibertat, i la llibertat en amor pel poble.

Bel Cerdà va rebre a títol pòstum el Premi Ramon Llull (2011), pels seus serveis prestats en l’àmbit de la cultura. Però el seu veritable reconeixement és el que es manté viu a cada plaça, cada festa i cada ballada popular.

En una conversa, em va fer saber que sempre duia un pinyol dolç d’albercoc a la butxaca. Deia que aquella llavor, estava carregada de vida, arrelada a la terra i a la memòria, representava l’essència del poble que ens fa ser qui som. Me’l va regalar i per a mi ha estat un símbol, un missatge per continuar el camí, per no oblidar d’on venim ni allò que ens sosté. Ella mateixa ens cantava: «Dins el meu enteniment, hi tenc una roca forta, tenc la mar i tenc Mallorca, el sol, la lluna i el vent».

Tots gaudim del teu llegat que per molts anys ens acompanyi la teva força.

Suscríbete para seguir leyendo