Dues obres cabdals del segle XX

Avui horabaixa i a l’Auditòrium de Palma, l’Orquestra Simfònica presenta un programa que inclou dues obres que paga la pena recomanar: Ma mère l’oye de Ravel i el Concert per a orquestra de Bartók.

L’any 1908 Ravel va escriure cinc petites peces per a piano a quatre mans, amb el nom genèric de Ma mère l’oye, dedicades a Mimie i Jean Godebski, fills d’una família a la qual freqüentaven els intel·lectuals de l’època. Les peces intenten explicar alguns contes que havien recopilat Perrault i altres: Pavane de la belle au bois dormant (Pavana de la bella dormint al bosc), Le petit poucet (En Patufet), Laideronette impératrice des pagodes (L’Emperadriu dels pagodes), Les entretiens de la belle et de la bête (Les converses entre la bella i la bèstia) i Le jardin féérique (El jardí encantat).

Aquestes obres per a piano a quatre mans de 1908, foren passades a orquestra uns anys després (1911) i posteriorment varen esdevenir un ballet (1912) amb la inclusió d’alguns moviments més: Introducció, una dansa i uns Interludis.

I, d’on surt el títol de Ma mère l’oye?

A finals del segle XVII, Charles Perrault, el gran recopilador de contes francès, edità un llibre que titulà així: Ma mère l’oye (Ma mare l’oca), ja que la Mare oca és un personatge de la literatura francesa infantil, que representa una senyora major que conta històries als nins, com una espècie de padrina que entretén els nets amb rondalles.

Pel que fa a l’obra de Bartók, va ser composta l’any 1943 durant l’exili del compositor als Estats Units a causa de la Segona Guerra Mundial. Bartók es trobava malament de salut (li havien diagnosticat leucèmia) quan va rebre una comanda de Serge Koussevitzky, director de la Boston Symphony Orchestra, per escriure una obra. La petició va representar un impuls vital, després de la trista notícia.

L’obra rep el nom de «concert» però en el fons és una simfonia en cinc moviments, en els quals el compositor combina influències del folklore hongarès amb recursos sonors de la música popular americana i fins i tot amb referències a altres compositors, Xostakóvitx. Es va estrenar l’1 de desembre de 1944.

En el primer moviment, després d’una Introducció una mica enigmàtica, arriben les dues melodies sobre les quals es mourà tot el conjunt. El segon moviment comença amb la caixeta iniciant un ritme, després parelles d’instruments toquen plegats el mateix tema, enmig apareix un himne solemne en forma de Coral per acabar retornant al tema de les parelles i la caixeta. El tercer moviment és una Elegia, cosa que ens porta a una atmosfera trista i apagada. Després a Intermezzo interrotto, és quan arriba la utilització del tema que ja havia emprat Xostakòvitx a la Setena Simfonia, Leningrad; una melodia que aquí ens surt distorsionada de tal manera que ha portat a alguns musicòlegs a veure-la com a una ridiculització. L’obra acaba amb un cinquè moviment en el qual hi trobam una referència clara a un ritme cubà, el Cumbanchero.

La sessió d’avui capvespre també inclou el Concert per a violí de Frank Martin amb Frank Peter Zimmermann com a solista.

Una mica abans del concert, a les 18.30 hores i a la Sala Bach del mateix Auditòrium, es farà una audició musical per tal d’acostar l’obra de Ravel als assistents. És de franc però s’ha de fer una inscripció al mail: informacio@simfonicadebalears.com