Efemèrits

L’any 2025 ha passat tot carregat d’efemèrides musicals. El calendari ens ha servit per a recordar fets i personatges que han modificat o, si més no, ampliat la història del fet musical.

Una de les commemoracions més visibles ha estat el 150è aniversari del naixement de Maurice Ravel, un autor que va molt més enllà del famós Bolero, la seva obra més emblemàtica i que mereix lectures més intenses que les que es fan sovint, reduint-lo a una partitura repetitiva i a vegades hipnòtica que tothom reconeix. A més del francès, el 2025 també ha vist altres centenaris com el de Pierre Boulez o Luciano Berio dos compositors del segle XX. Boulez i Berio avui ja no són sinònims de provocació, sinó de modernitat.

En el 2025 s’han complert els cent cinquanta anys de la mort de Georges Bizet, un compositor que va morir jove, sense saber que la seva Carmen acabaria convertida en una de les òperes més representades del món. Bizet és l’exemple que demostra que l’èxit no sempre arriba a temps per a ser gaudit.

Més enrere en el temps, el 1825, fa dos-cents anys, va morir Antonio Salieri, qui sempre continuarà lligat, injustament, a Mozart, per culpa primer del teatre, després del cinema i també per una falsa llegenda popular.

Encara ara Alessandro Scarlatti, de qui el 2025 hem recordat que morí fa tres-cents anys, no apareix com pertoca a les programacions habituals. Tot i representar un barroc de transició.

No podem obviar, tampoc, el 275è aniversari de la mort de Johann Sebastian Bach, un compositor que no necessita excusa per a ser recordat. La seva obra no s’esgota mai, resisteix modes, estètiques i contextos. Bach no és només un compositor del passat, és un sistema de referència.

Sense oblidar, ja més a prop nostre, la figura de Xostakòvitx, que va morir el 1975.

Per acabar, les efemèrides ens confronten amb algunes pèrdues recents, la de la compositora Sofia Gubaidulina i els compositors Per Nørgård i Lalo Schifrin, famós per l’emblemàtic tema de Mission: Impossible, així com el director Christoph von Dohnányi, reconegut especialment com a director titular durant devuit anys de l’Orquestra de Cleveland.

Suscríbete para seguir leyendo