Nadales simfòniques

La paraula «villancico» prové del mot «Villa», ja que a l’edat mitjana i més posteriorment en el Renaixement, a alguns pobles de Castella i de Portugal, des de la música popular, sortiren unes cançons que agafaren aquest nom, «Villancicos», que en principi res tenien a veure amb aquestes dates nadalenques. Algunes eren d’autor desconegut i d’altres sí que tenien autoria concreta, com és el cas de Juan del Encina, un autor dels segles XV i XVI, de qui es conserva Comamos y bebamos, un dels primers Villancicos signats. Per tant, «Villancico» ve de «Villa».

Ara bé, quan aquestes melodies que es cantaven a les places i llogarets començaren a ser introduïdes dins les esglésies, a poc a poc s’anaren reduint a les festes de Nadal i conservaren el nom que amb el temps ha esdevingut sinònim de Nadala.

Si sortim fora de les corones castellanes i portugueses ens trobam amb un fet similar: melodies sorgides per acompanyar festes i vetllades populars que, a través d’un canvi de lletra foren adaptades a la història bíblica del naixement de Jesús. Un dels casos més paradigmàtics és una cançó d’autor desconegut i que ens ha arribat a través d’una adaptació feta pel compositor alemany dels segles XVI i XVII Michael Praetorius: Es ist ein Ros’ entsprungen (Ha nascut una rosa) i que Arnold Schonberg, sí, el creador del dodecafonisme va incloure en la seva composició instrumental Weihnachtsmusik o Petit àlbum de Nadal, per a trio de corda, piano i harmònium. Una obra singular, sens dubte, feta per un dels innovadors musicals del segle XX, en la qual de passada es poden sentir uns acords agafats d’una altra nadala universal: Silent Night (Santa nit), qualificada de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Santa Nit sí que té autors coneguts: l’organista Franz Xaver Gruber i el sacerdot Joseph Mohr, que l’escriviren el 1818 a Àustria i la interpretaren els membres del cor Oberndorf bei de Salzburg la Nit de Nadal del mateix any.

I de Schonberg passam a Gustav Mahler, ja que a la Tercera Simfonia inclou un cor de veus blanques simulant un estol d’àngels, per entonar: «¡Bimm bamm, bimm, bamm...! Tres àngels cantaren una cançó. I des del cel perdonaren els pecats. Agenolla’t i estima Déu, perquè el goig celestial serà infinit, per a tots i per a nosaltres».

Més modernament ens topam amb Dmitri Xostakóvitx, que en un Preludi i Fuga per a piano va incloure, de forma entre desimbolta i caricaturesca la melodia de We wish you a Merry Christmas, una nadala anglesa del segle XVII, molt coneguda arreu del món. I sense deixar el compositor rus, esmentarem que també va agafar part de la melodia de «Jingle bells» per incloure-la a la banda sonora del film El rei Lear. Per cert, el títol original de Jingle bells era The One Horse Open Sleigh, una cançó del compositor americà James Pierpont en el segle XIX.

Suscríbete para seguir leyendo