Una novena a Sant Ludwig

Canvis. La forma musical Simfonia, durant el classicisme, amb Haydn i Mozart, havia consolidat un esquema en el qual els quatre moviments es dividien en un primer Allegro, un segon lent en forma d’Adagio, un tercer que era un Minuet i el darrer també ràpid per acomiadar l’obra.

Beethoven, a partir de la segona simfonia decideix introduir canvis: substitueix el Minuet per un format similar anomenat Scherzo, en lloc de quatre moviments pensa que en poden tenir cinc (sisena), permuta l’ordre dels moviments i passa el lent en tercer lloc (novena) i, sobretot, pensa que la veu humana també pot ser part del concepte simfonia (també novena).

Un encàrrec. Beethoven, a la segona dècada del XIX ja era un compositor molt famós. No tenia problemes econòmics i podia estrenar tot el que feia i ningú no qüestionava la seva feina, que aleshores ja era innovadora. Ara bé, a partir de 1814, amb la {"anchor-link":true}, el compositor decidí que deixaria de compondre-ne més.

És en aquest context que una societat filharmònica londinenca li encarrega un projecte per a una nova simfonia. Ell s’ho pensa i al final decideix que sí, que ho farà. Ara bé, els melòmans vienesos, informats que el seu músic de referència estrenaria una nova obra simfònica a Londres entraren mig en pànic, mig en estat de gelosia i es mogueren en tots els sentits per fer que l’estrena tingués lloc a Viena i no a la capital britànica. I així fou com el 7 de maig de 1824 sonà per primer cop aquesta obra magna que avui ens ofereix la Simfònica a l’Auditòrium de Palma i demà a Manacor.

A la Novena hi trobam elements del tot nous, alguns transcendents i d’altres de menors. Entre els primers, la inclusió, per primera vegada dins la història de la música, de veus en una forma Simfonia. Entre els segons el fet de capgirar l’ordre dels moviments i d’incloure instruments que eren més propis d’una banda que d’una orquestra com els platerets, el triangle i el bombo.

Un abans i un després. A partir d’aquesta Novena, la història del simfonisme serà diferent. L’inici, lent i que acaba amb una explosió sonora, serà emprat per Bruckner gairebé a totes les seves simfonies i el moviment coral també motivarà compositors com Mendelssohn, Mahler, Stravinsky o Gorecky entre d’altres.

A la Novena Beethoven aboca tot el seu univers estètic. Sense poder escoltar ni una nota degut a l’enorme sordesa, el gran mestre és capaç de crear melodies i ajuntar conceptes com poques vegades havia fet abans. Fixem-nos en el tercer moviment, el lent, en el qual crea dues melodies inspiradíssimes que se succeeixen una rere l’altra convertint-lo en un dels més bells mai escrits. I en el quart amb recitatius fets pels violoncels com si es tractàs d’una cantata barroca.

En resum, la darrera simfonia de Beethoven és un monument en tots els sentits. Una obra immensa, original, inspirada i que marca un abans i un després en la història de la música. No debades aquesta partitura és Patrimoni Documental dins del programa Memòria del Món de la UNESCO.

P.S. Des de la Simfònica, m’han demanat fer una audició comentada prèvia al concert. Per tant, avui mateix a les 18.30 hores intentaré acostar aquesta obra mestra als assistents. Sessió de franc però amb reserva al mail: informacio@simfonicadebalears.com.

Suscríbete para seguir leyendo