Com una taronja

Un dels versos més coneguts dels poetes surrealistes francesos és aquell de Paul Éluard que diu: «La Terra és blava com una taronja». En un primer cop d’ull, la metàfora d’Éluard no és bona d’entendre. Si volem explicar-la des de la raó estricta, no hi trobarem solució i ens preguntarem de manera insistent: És cert que la Terra és blava com una taronja? Tot això em recorda un fet que em va succeir fa molts d’anys: Vaig anar a una casa de venda de discos per comprar un single en què una actriu coneguda recitava el Llanto por Ignacio Sánchez Mejías de Lorca. El venedor de discos em va dir: «Aquest poema és un disbarat. Fixis’s què diu: «Eran las cinco en todos los relojes», hi ha algú que cregui que tots els rellotges marquen les cinc en el mateix instant?».

Els estudiosos de les activacions cerebrals diuen que per entendre un vers com aquest, tant el d’Éluard com el de Lorca, és necessari que l’activitat del cervell passi de la fase de l’automatisme a la fase de recerca de noves solucions. Diuen que cal passar de la intel·ligència cristal·litzada –també se’n podria dir coagulada- a la intel·ligència fluida, perquè és aquesta capacitat d’imaginar que permet els descobriments científics i estimula la creativitat artística. En realitat es tracta d’activar el pensament divergent, de permetre que la reflexió s’atreveixi a traspassar la línia de la racionalitat.

És una altra manera d’apropar-se a la realitat, d’assajar la diversitat de camins que se’ns obren, de trescar-los, de posar una mica de fantasia i somni, també un pessic de passió, en cada un dels nostres actes. En alguna ocasió he escrit que la literatura és una altra manera de parlar de la realitat. I aquella capacitat de mirar endavant i pensar com podria esser el futur és allò que en certa manera defineix la nostra personalitat, quan som capaços d’imaginar una realitat possible, un món que encara no existeix. Però que comença a existir des del moment en què tu l’has començat a imaginar. Rousseau afirmava que el país de les quimeres –en el sentit de creació i de somni- és, en aquest món, l’únic que paga la pena d’esser habitat. I, en dir quimeres, es referia a les irrealitats versenblants que la imaginació proposa.

Sovint aquesta capacitat de la intel·ligència humana –la imaginació- consisteix en la facultat d’entrelligar imatges velles que portam al magatzem del cor i alhora extreure’n seqüències noves. A vegades basta una paraula, el fragment d’una conversa, un eslògan, una imatge, un gest, un refrany, per desencadenar una creació nova. Llavors, aquesta energia és capaç de fecundar la creativitat: la ciència que explica la vida i la tècnica que la transforma, el discurs del filòsof, la creació plàstica, la imatge del poeta i la matèria que fa servir el narrador fermenten sota aquell impuls. No basta un pol elèctric per provocar una espurna. Si no ets capaç d’apropar dos elements estranys no podràs desencallar la ment. En algun moment s’ha dit d’aquesta capacitat de la intel·ligència el descobriment del binomi fantàstic. Atreveix-te a apropar dos elements estranys i provoca la ruptura de l’ordre, encara que et sembli inalterable.

Paul Éluard va escriure aquest vers en un moment crític de la seva vida. És el primer d’un poema d’amor dirigit a Gala, la dona que està a punt de deixar-lo per un pintor jove. És com si vingués d’una història tumultuosa, però que encara creu que pot salvar l’amor quasi perdut i que celebra amb alegria. Escriu: «La Terra és blava com una taronja».

Se’ns dirà que la Terra és blava, perquè des de lluny se’n veuen els oceans blaus, també és rodona com una taronja. Però la taronja no és sempre de color de taronja. No hi hem de cercar explicacions raonables. La bellesa crea un impacte sobre la imaginació i et commou, a l’hora en què tots els rellotges marquen les cinc de la tarda. Les cinc en punt. Llavors saps que la Terra és blava com una taronja, de la mateixa manera que Joan Miró, en un acrílic d’aquells anys, ens parlava de «l’or del blau».

Ara pens que, mentre els nostres polítics no entenguin que la Terra és blava com una taronja, no arribarem a enlloc.

Suscríbete para seguir leyendo