Els sons dels vins de Mallorca

Fa temps que «L’Orquestra Vivalví» marida música i vins als seus article titulats genèricament Varietals Goldberg. Hem visitat cellers, hem potejat vinyets, hem fet tasts diversos, sempre amb l’oïda i el gust ben oberts. Ara que iniciam nova caminada al Diario de Mallorca farem una antologia general de músiques i vins dels diferents «terroirs» o terrers de Mallorca. No hem d’oblidar mai que hi ha vins que sonen, músiques que s’oloren; a Mallorca, el vi i el so comparteixen la mateixa llum antiga.

A la Serra, entre la pedra i la boira, el vi és escàs i profund. Allà hi ressonen Björk, o potser Bach, si el tast es fa a la llum de l’hivern. És un vi que demana silenci, com si volgués recordar-nos que la bellesa també pot ser aspra. I quan arriba el vespre, amb un ‘malvasia’ entre les mans, podem posar Chet Baker, o Miquel Serra. Aleshores tot es confon: la vinya, la veu, la memòria. I entenem que beure i escoltar són dues maneres d’habitar el paisatge. Perquè són paisatges sonors, aspres i alhora místics, com els seus vins, que semblen fets més per resistir que per seduir.

Al Pla i Llevant, on els vins són càlids, de terres vermelles amb regusts de fruita madura, d’una rusticitat amable, amb fons de romaní i sol, hi podria sonar Pau Riba i Antònia Font. Riba per l’arrel i la llibertat; Antònia Font, per la imaginació lúdica i el paisatge transformat en cançó. També hi maridaria Nick Drake o Caetano Veloso, amb música que respira llum i melangia a parts iguals.

A Binissalem, i per extensió a tota la comarca del Raiguer, amb vins de caràcter mineral, elegants, amb aromes d’ametller i sovint fets amb mantonegro o callet, hi sentim ressonar a Antoni Parera Fons i les seves Cançons per a veu i piano: clàssic i subtil, com un vi madur amb profunditat. I a na Maria del Mar Bonet – Raixa, Alenar: sons mediterranis, melancòlics, d’un ritme pausat. Als vins més nets, amb tensió i aire, hi haurien d’escoltar Sílvia Pérez Cruz, amb Toti Soler i les seves cançons despullades, on cada silenci pesa. També hi encaixaria Keith Jarrett, improvisació, improvisació pura, com un vi que canvia al contacte amb l’aire.

Els vins de Migjorn (Felanitx, Llucmajor…) amb caràcters més càlids, potents, amb un punt salí del vent de llevant, hi ressona Al-Mayurqa, balades i cançons de Mallorca: tradició revisitada, com fan molts cellers de la zona, tot tastant un vi blanc de Premsal Blanc o Giró Ros, mesclat amb un Folk fresc, sorpresiu i amb esperit lliure. El Migjorn de Mallorca té vins espontanis, lleugerament salvatges, d’una sinceritat radical, on sonen bé músiques que no busquen perfecció, sinó autenticitat i emoció, hi podrien maridar amb clau instrumental Enric Granados (els valsos poètics), o el grup Nou Romancer o el porrerenc Joan Martorell, Miquel Brunet, grans músics d’arrel mediterrània.

Els vins de la nostra illa, equilibrats, elegants, amb un punt de fruita vermella i records de pedra seca, vins sense maquillatge, amb energia i complexitat, tant per un vi negre amb cos i criança, com un Callet suau fermentat en fusta, creen un diàleg entre tradició i modernitat musicals.

Suscríbete para seguir leyendo