D'entre els morts el Dia de Difuns

Ens acostam al més enllà a través de la música aprofitant que aquest diumenge és Dia dels Difunts. Sembla que la primera obra musical escènica que ha arribat fins a nosaltres (encara no li direm òpera) porta per títol Euridice, és de Jacobo Peri i s’estrenà el 1600.

Ara bé, només set anys després, Claudio Monteverdi, amb la seva Favola d’Orfeo, ja posa les bases del que sí serà considerada Òpera en majúscules.

Per tant, els dos primers títols d’aquesta forma musical escènica tenen com a rerefons argumental el mateix mite, el Mite d’Orfeu i Eurídice, dos amants que, després de la mort de l’esposa, ell, amb la seva música i els seus plors, aconsegueix arribar al cor dels déus per tal que li concedeixin una segona oportunitat, que ell, Orfeu, no sap aprofitar.

Compositors

Des d’aquells dos títols de principis del segle XVII i fins ara mateix, són molts els compositors que han volgut posar música a aquesta llegenda grega. Al voltant de 1690, Louis Lully presentà una tragèdia musical, Orfeo, escrita a quatre mans amb el seu pare, l’omnipotent Jean Baptiste.

De setanta anys més tard és Orfeo ed Euridice, de Christoph Willibald Gluck, que conté una de les àries més belles de tota la història de l’òpera: Che farò senza Euridice.

Gluck fou contemporani de Haydn, un altre músic que va ser seduït per aquesta tragèdia d’amor i mort a través d’una òpera que va restar oblidada durant gairebé dos segles, fins al 1951.

De Beethoven no consta que composés res sobre Orfeu. Ara bé, per Franz Liszt, qui també té una composició que referencia la llegenda, el segon moviment del Concert per a piano beethovenià es pot interpretar com un diàleg entre el mític personatge i els déus de l’Olimp, per tal que tornin Euridice a la vida. Si més no, aquesta lectura és vàlida i, a mi, em satisfà. Escoltin-ho i decideixin.

Jacques Offenbach, en el segle XIX, feu un gir a la història i convertí el més enllà en un lloc divertit en el qual els éssers i esperits s’entretenen ballant el Can-Can.

Stravinsky i Philipp Glass, ja en el segle XX, també escriviren un ballet i una òpera, respectivament, sobre la parella d’amants.

I en el cinema tenim Orfeu negre, que Albert Camus dirigí el 1959 a partir d’una història, Orfeu da Conceição, de Vinicius de Moraes.

El film, que fou guardonat a Cannes i a Hollywood, té una banda sonora que paga la pena escoltar, sobretot a partir del tema Manhã de Carnaval, cançó que han versionat, entre molts d’altres, Joan Baez, Stan Getz, Franck Sinatra i Gloria Lasso, tal vegada l’enregistrament de referència.