Josep Maria Llompart: l’herència d’un president

Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993) va ser molt més que un escriptor i crític literari de prestigi: va ser una de les veus més lúcides i compromeses amb la defensa de la cultura, la llengua i la identitat del país, durant els anys difícils de les acaballes del franquisme i la transició. El seu compromís cívic va anar sempre lligat a una idea clara de responsabilitat col·lectiva, exercida des de la paraula i l’acció. Lluny de concebre la cultura com el refugi plàcid d’uns privilegiats, Llompart va fer-ne una eina de resistència, transformació i reconstrucció nacional.

Com a president de l’Obra Cultural Balear, entre 1976 i 1983, Llompart, que agafà el relleu d’un altre gran home de país, Climent Garau Arbona, esdevingué una figura clau en la lluita per la normalització del català a les Illes Balears. Durant la seva presidència, l’OCB es va consolidar com una entitat de referència en la reivindicació dels drets lingüístics i culturals. En les seves pròpies paraules: «L’Obra Cultural Balear no és només una entitat cultural: és la veu d’un poble que vol continuar essent. La seva força rau en la fidelitat a la llengua i en la defensa de la dignitat col·lectiva.»

Llompart va néixer en una família castellanoparlant, d’origen militar i benestant, però va fer del català la seva llengua de cultura, de reivindicació, d’expressió, de vida...Aquest gir vital, una impugnació radical de l’ordre establert pel règim franquista, defineix bé el seu tarannà. No era un home de proclames buides, sinó de conviccions profundes, de feina rigorosa i de compromís irreductible i quan repassam la seva trajectòria, sorprèn la capacitat de Llompart per fer convergir l’obra intel·lectual rigorosa amb l’activisme cultural i polític. Va ser escriptor, però, sobretot, una consciència cívica al servei del país, que posava el seu prestigi, la seva paraula i el seu temps al servei de les causes col·lectives com la llengua, l’autogovern i la cohesió dels territoris de parla catalana. Com a poeta, editor, traductor, historiador de la literatura i prologuista incansable, va contribuir, decisivament, a estructurar la cultura catalana a Mallorca durant el segle XX. Com a activista, va ser un dels principals referents del moviment per aconseguir l’Estatut i la recuperació de les llibertats, després dels anys foscos de la dictadura. L’any 1977, a la multitudinària manifestació per l’autonomia, la seva intervenció a la Plaça Major de Palma, amb el puny tancat i la proclama repetida «català, català, català», es convertí en una imatge icònica del coratge cívic mallorquí.

La seva fidelitat a la llengua catalana entesa com a columna vertebral del país esdevé avui una referència insubstituïble. En un moment en què els intents de fragmentació, banalització i atacs contra la nostra llengua són freqüents i persistents, les seves paraules continuen sent una guia; Llompart ens va ensenyar que la llengua no és només un instrument de comunicació, sinó la paret mestra de la cultura. Ens advertia: «Si aquesta paret cau, tot l’edifici s’ensorra. Però mentre aquesta paret romangui dreta, encara que només en sigui una inèrcia, encara hi ha esperança».

Cent anys després del seu naixement, la veu de Llompart encara ressona, clara i precisa, en un moment històric en què tornen a planar ombres sobre la llengua catalana i els drets dels catalanoparlants. Recordar-lo no és un exercici nostàlgic, sinó un deure de fidelitat a la seva memòria i una eina per afrontar els reptes del present. Celebrar l’Any Llompart és molt més que una commemoració, és una convidada a seguir el seu exemple: a viure la cultura com a compromís, la llengua com a ancoratge sòlid al país i el poble com a projecte col·lectiu.

Per la seva obra, pel seu exemple i per la seva fidelitat a la terra, des de l’Obra Cultural Balear volem proclamar, amb orgull i gratitud: gràcies, president Llompart, el vostre llegat continua viu entre nosaltres.

Suscríbete para seguir leyendo