Un número 1 que és un número 2

El Concert per a piano i orquestra número 1 de Chopin va ser estrenat a Varsòvia el 1830, abans de la partida del compositor cap a París. Tenia 20 anys. Tot i que va ser publicat com a número 1, és realment el segon concert.

Té tres moviment (Allegro maestoso, Romance i Rondó) i a cada un d’ells el protagonisme cau plenament sobre l’instrument solista, tot i que l’orquestra, sense tenir moments gloriosos, no només acompanya, sinó que també intervé, com en la Introducció, en la qual, abans que entri el piano, ja ens mostra quins seran els tres temes que ompliran tot el primer moviment.

En el segon, en canvi, escrit en forma de Romança, la Introducció orquestral és més breu i és en el piano quan ens adonam de la dolçor i el sentiment que la partitura amaga, o millor dit, que la partitura conté, ja que a una melodia exquisida se li afegeix una dosi forta d’expressivitat.

També és l’orquestra la que ens intueix el que serà el tema principal del Rondó, tot i que després el farà el piano. I com a bon Rondó que és, el tema alterna amb altres secundaris, cap d’ells menor.

Un concert, aquest primer que és un segon, que avui capvespre podem escoltar en viu, en la versió de cambra que en farà Studium Aureum amb el pianista veronès Alberto Nosè, una autoritat, com demostra el seu currículum, en el qual llegim que ha estat guardonat repetidament i que ha actuat al costat d’altres grans formacions. La cita és a l’Auditori del Conservatori de Palma (20.30h).

Suscríbete para seguir leyendo