Una obra imprescindible

La Simfonia número 7 de Beethoven fou iniciada el 1811, acabada el 1812 i estrenada el desembre de 1813 en un concert en el qual també s’interpretà l’obra La Victòria de Wellington per celebrar la batalla, prop de Vitòria, sobre les tropes franceses. Beethoven va dirigir l’orquestra en un concert benèfic pels soldats ferits en la batalla de Hanau que va obligar Napoleó a retirar-se d’Àustria.

Per a l’ocasió es va comptar amb una orquestra més gran de l’habitual, ja que s’hi sumaren músics de prestigi com: Antonio Salieri, Louís Spohr, Domencio Dragonetti, Giacomo Meyerber... L’estrena va resultar un èxit enorme, tant que el segon moviment es va haver de repetir durant la sessió i l’endemà es va haver de repetir tota la simfonia.

Té 4 moviments, com era la norma habitual en les simfonies de l’època, tot i que ell ja havia fet una obra simfònica amb cinc moviments, la sisena.

Per a la composició, Beethoven va emprar tècniques curioses per a captar l’atenció de l’oient, com una Introducció lenta, notes repetides, motius rítmics, harmonies irlandeses i celtes…

I si hem parlat de la Introducció, la d’aquesta simfonia és, en si mateixa, una obra mestra: dura uns quatre minuts i podria interpretar-se de manera independent com si es tractàs d’una obertura. Després, un tema basat en una música popular, que més endavant també tractaren Schumann i Reinecke.

Un sol acord, fet pels instruments de vent, dona pas al segon moviment que, tot i ser qualificat com a Allegreto és un Adagio, un dels més bells de l’obra beethoveniana, la melodia del qual està construïda sobre molt poques notes, de fet utilitza dotze vegades la nota mi, recolzada per dues més, amb un resultat que, en altres mans menys inspirades, resultaria monòton. Però aquí, Beethoven, aconsegueix el sublim.

Un tercer moviment en forma de Scherzo, ens porta a l’Apoteosi de la dansa, com qualificà Wagner el darrer dels moviments de la simfonia, ja que és una explosió de ritme i ben fer que arrodoneixen una obra realment imprescindible i que avui horabaixa podrem escoltar en viu en el Teatre d’Inca (19h), a través de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida per Nicolás Pasquet. En el programa també s’inclouen, una obra nova, Petit Vals de Toni Fuentes i el Concert per a violí i orquestra de Mendelssohn amb Olivier Charlier com a solista. Una altra de les partitures gran i imprescindibles del repertori.

Suscríbete para seguir leyendo