Una intervenció arquitectònica notòria: els immobles del carrer Sant Esperit 4 i 6 de Palma

Al bell mig d’un caramull d’intervencions maldestres, assistir a actuacions arquitectòniques com cal conhorta l’ànim. Són els casos, entre les que han finalitzat l’any passat, de l’antic edifici de Can Cetre (C/Bosseria, 3) i dels immobles mencionats en el títol i objecte del present escrit. Seria prou enllestir un comentari només a través d’imatges atès la seva expressivitat, amb tot, en fem cinc cèntims que enumerem.

1. El punt de partida de la regeneració es remunta l’any 2017, quan l’arquitecte Joan González de Chaves la projectà en dos immobles limítrofs, d’uns 1000 m². Romanien tancats des de la dècada dels setanta del nou-cents, estaven gairebé en ruïna i eren exclosos del Catàleg Patrimonial de Palma (conjuntura absent a Can Cetre); en conseqüència, es va concedir llicència per esbucar-los íntegrament.

2. Per iniciativa del promotor - arquitecte l’enderroc no es dugué a terme, ans al contrari, previ estudi històric artístic i arqueològic, es procedí a la diagnosi de les patologies, anàlisi dels sistemes de rehabilitació, i, en definitiva, a la realització d’aquesta que anà a càrrec del mestre d’obres Rafel Gelabert.

3. Totes dues fàbriques presentaven una configuració que es remuntava a finals del segle XIX; aleshores, s’ocupà la totalitat de la superfície (segons evidencia la cartografia històrica i el sistema constructiu), s’aixecaren les façanes i les plantes superiors esdevingueren habitatges i fondes.

4. L’edifici situat en el nombre 4, reculat de l’alineació viària i dels edificis veïns, constava de dos bucs en L. L’anterior, amb accés des del carrer, acollia un pati i quatre trams amb llenyam d’embigat i arcs entre pilastres. El posterior, o braç curt, confrontava amb les cavallerisses i amb una paret mitgera. L’edificació contigua, emplaçada en el nombre 6, era de planta rectangular amb dues portes d’entrada. Les restes anteriors a la contemporaneïtat eren escasses i emmascarades, però eventualment al·ludien a un substrat medieval transformat seguidament.

5. Després d’eliminar nombrosos afegitons i replantejaments, excepció feta de les façanes, emergiren una sèrie de components que van permetre albirar la configuració anterior als segles XIX i XX, recuperant-la en part.

6. Així, s’ha restablert, entre altres elements, el que segueix.

7. Un àmbit definit per sòlides arcades de pedra damunt pilastres de mitjans de marès en funció o servei desconegut. És summament incert que fos una llotja connectada amb la venda de mercaderies, entre elles l’oli, que es feia en la propera plaça del Banc de s’Oli. S’ha localitzat en l’edifici en reculada, practicable mitjançant una gran obertura allindanada, i que s’ha pavimentat de pedrolí. És invisible al passejant, qüestió per la qual l’il·lustrem en dues imatges.

8. Igualment, ha aparegut una nau d’arcs sobre pilars esvelts, de secció poligonal amb base (sota el nivell del paviment) i capitell, un d’ells amb un escut. La coberta de bigues s’ha mantingut i s’hi ha obert una lluerna. S’hi accedeix pel portal del nombre 6 immediat a l’anterior edificació.

9. Per acabar, fem menció a la paret mitgera de la part posterior del conjunt amb un parament on alternen fileres de carreus horitzontals i verticals (una variant de l’opus quadratum romà) de data i funció incerta, perquè cap documentació informa de l’existència d’una muralla. El caminant podrà contemplar el dit parament i la nau perquè pròximament s’hi instal·larà una cafeteria. Val la pena fer el camí.

10. En síntesi, s’ha rehabilitat una estructura d’origen medieval, amb usos i propietats diverses, intervinguda seguidament. Amb encert, s’han respectat les petjades de les diferents etapes cronològiques. Tret d’això, el conjunt, que ha reduït en 200 m² la superfície edificable, s’ha destinat a acollir set habitatges.

Afortunadament, no s’ha inclòs cap làmina d’aigua, nomenclatura retòrica per designar les piscines. La seva proliferació colpeix la consciència i el medi ambient; tot i això, l’ordenança de Palma no ho ha esmenat, senzillament, ha substituït l’emplaçament en coberta per la ubicació en planta.

En molts de casos, les prescripcions sobre la conservació del llegat patrimonial s’incompleixen. Sense moure’ns del redol, recordem l’edifici del n. 3 del carrer de Sant Esperit, cantonada amb el carrer Gater, i béns i elements diversos en aquest darrer. Per això l’exemple que ens ha ocupat s’ha d’enaltir com un quefer respectuós que ha conjugat saviesa i sensibilitat, com un quefer de responsabilitat ciutadana al marge de normes i deures.

Catalina Cantarellas , Catedrática emérita de Historia del Arte de la UIB