La Prèvia

Mozart, guia per a una audició

Pere Estelrich i Massutí

Pere Estelrich i Massutí

Avui horabaixa i en el Teatre d’Inca (19h), l’Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida per Bernat Quetglas, oferirà un concert amb dues obres cabdals del repertori mozartià, ens referim a la Simfonia Concertant per a violí i viola i a la Simfonia número 39.

De Mozart tenim catalogades 41 simfonies, tot i que haurien de ser realment 40, ja que la que coneixem com a Simfonia 37 no és realment de Mozart, sinó d’un germà de Haydn, Michael Haydn, a la qual Mozart va fer alguns canvis. Però a part d’aquestes obres en té algunes de curioses, com la Simfonia Concertant per a violí i viola, que en el fons, més que una simfonia, és un concert amb dos solistes.

Com va sorgir la idea d’aquesta obra curiosa? Durant el període de 1777 a 1779, Mozart viatjà per Europa i quedà meravellat de la música que es feia a la ciutat de Manheim, un lloc en el qual la cort, en aquella època governada per Carl Theodor von der Pfalz tenia una orquestra pròpia i relativament gran, que oferia concerts i espectacles en el palau. Fou durant aquell viatge que el compositor va escriure aquesta obra, que proposa moments difícils i compromesos tant al violí com a la viola solistes. Consta de tres moviments, com els concerts tradicionals, Allegro, Andante i Presto i en ells juga amb la parella d’instrumentistes, proposant diversos temes que primer fa un i després l’altre, alternant-los fins i tot de manera simètrica, ja que si un tema el fa primer el violí, en la repetició és la viola qui l’inicia. Música i matemàtiques, la simetria com a concepte científic i artístic a l’hora. De fet, el compositor de Salzburg, era un amant de la ciència dels nombres, de tal manera que va idear un joc, amb dos daus, per tal de fer composicions en les quals l’atzar juga un paper important.

Però tornem al programa del concert d’avui capvespre. Pel que fa a la Simfonia 39 direm que Mozart la va escriure el 1788, el mateix any que la 40 i la 41, una època molt productiva del compositor. Consta dels quatre moviments tradicionals i no hi ha proves documentals que s’estrenàs en vida de Mozart, que morí tres anys després. Ara bé, un fet fa pensar que sí: un programa d’un concert en el qual s’indica que s’interpretaren dues simfonies de Mozart amb una orquestra com la que ell utilitza en aquesta obra.

La Concertant porta el número de catàleg K 364 i la 39 el K 543. Un catàleg que realitzà el musicòleg Ludwig von Köchel (d’aquí la K davant el número) a mitjan segle XIX.

Tracking Pixel Contents