La prèvia

Amb M de Mozart i Mussorgski

Pere Estelrich i Massutí

Pere Estelrich i Massutí

Mozart va escriure 27 concerts per a piano i orquestra, alguns dels quals estan entre els més interpretats i enregistrats del món. Ara bé, els cinc primers no són pròpiament de Mozart, ja que són arranjaments d’obres de petit format d’altres compositors; el primer totalment mozartià és el número 6.

Pel que fa al Concert número 23, que avui capvespre ens oferirà la Simfònica a l’Auditòrium de Palma i demà al de Manacor, és del 1786, gairebé al mateix temps que s’estrenava la seva òpera Les noces de Fígaro, un títol que creà cert malestar en l’aristocràcia vienesa, i no en la de Praga, una ciutat que sí que la va rebre amb les mans obertes.

Aquell any de 1786 Mozart va ingressar una bona quantitat de doblers a través de l’organització d’unes subscripcions o abonaments per a diferents concerts. De fet, el concert per a piano va formar part d’aquest projecte.

Com era habitual, l’obra consta de tres moviments: Allegro, Adagio i Rondó i en el catàleg de Mozart porta el número K. 488, un catàleg que va elaborar Ludwig von Köchel a la segona meitat del segle XIX.

Però no serà aquesta l’única obra del programa simfònic d’avui i demà, també ens trobarem amb una altra obra cabdal: Quadres d’una exposició del compositor rus Modest Mussorgski.

Quina és la història d’aquesta obra?

El compositor era molt amic d’un pintor, Viktor Hartmann, que va morir molt jove amb 39 anys prop de Moscú. Poc després de la seva mort es va fer una exposició antològica de la seva obra a l’Acadèmia de les Arts de Sant Petersburg. A l’exposició hi havia més de 400 quadres, alguns dels quals serviren d’inspiració al músic per escriure una peça per a piano sol en la qual intentà explicar deu d’aquestes imatges. Així va sorgir Quadres d’una exposició , per a piano i que Maurice Ravel passà a Orquestra (i no només Ravel, ja que molts d’altres compositors també han fet les seves adaptacions, entre els quals els components del grup de rock Emerson, Lake and Palmer o Tomita).

La partitura comença amb un moviment recurrent que serveix per representar l’espectador anant de quadre en quadre. Mussorgski el va titular Promenade (Passejada) i que adesiara ens sortirà a camí, entre alguns dels altres moviments de l’obra; moviments que retraten coses com el parc de les Tulleries de París, uns éssers màgics del bosc, un castell medieval, un carro estirat per un bou demacrat o la Gran porta de Kiev, entre altres escenes. Escoltar aquests quadres musicals, en la versió original per a piano o amb la de Ravel, sempre és un gust, ja que ens situa a mig camí entre la pintura i la música.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents