Matilde Escalas Chamení, compositora

Els diumenges a ca els padrins, remenant fotos, cartes i postals, i escoltant converses dels grans de darrera de les cortines, vàrem conèixer la història de la família. D’allà ençà, l’interès per la nostra tia-padrina Matilde Escalas, per part meva i del meu cosí, músic i musicòleg, Romà Escalas, ha estat viu. L’hem donada a conèixer en àmbits culturals i musicals, fruit del nostre treball i amb la col·laboració d’investigadors i músics, entusiasmats en la recerca, la interpretació i la publicació de la seva obra. En aquest moment estem preparant la seva biografia. A tots ells n’estic molt agraïda.

Matilde Escalas Chamení, Palma 1870-1936, intèrpret i compositora, va viure en un entorn familiar on la música, més que un ofici, era una passió. A la premsa de l’època es varen recollir les seves actuacions però la major part de la seva obra va restar oculta fins que, fa deu anys, vaig tenir el goig de recuperar-la. Hores d’ara s’ha donat a conèixer, a Mallorca i al principat, en concerts, presentacions, publicacions, jornades i congressos, i s’ha recollit en un disc.

Matilde Escalas, una mujer moderna, creativa y «silenciada»

En els mesos de la pandèmia, fa quatre anys, vaig participar en condició d’alumna en un curs d’escriptura amb na Maria Escalas com a professora. D’Escalas en som molts, a Mallorca, i no tots som parentes. Després d’això, compartint converses, dinars i passejades, li vaig contar la història de la tia Matilde i tot d’una em va dir que hi veia una novel·la. Pocs mesos més tard em mostrava 20 pàgines del que seria el seu escrit, de ficció, que consta de les intervencions de diferents personatges, sense cap base documentada. Li vaig demanar que no figurés el nom de na Matilde a la portada, ja que tinc la intenció d’escriure’n la biografia i també que no xerrassin els familiars per respecte a la nostra intimitat.

Un any més tard vaig acceptar la invitació, per part de na Maria, de l’entrega del premi Llorenç Vilallonga Ciutat de Palma 2023 que va rebre la seva novel·la. Vaig tenir l’esperança equivocada que seria una bona manera de donar a conèixer la personalitat creativa de la tia Matilde i d’augmentar l’interès per la seva obra musical.

Maria Escalas: «Matilde Escalas no pudo evitar estar siempre a la sombra del hombre»

El llibre no l’he tingut a les mans fins que ja ha estat publicat i presentat. Les meves germanes i jo el vàrem començar a llegir amb il·lusió pensant que tractaria la història que vaig compartir amb la Maria amb el respecte que es mereixen na Matilde i la nostra família. No ha estat així i estem molt disgustades.

Em costa molt entendre que, sota l’excusa de la ficció s’expliqui una història amb els noms i els llinatges dels nostres besavis, dels nostres avis i dels seus germans, als quals l’autora, atribueix personalitats enfora de la dignitat amb què es mereix ser tractada qualsevol persona. Tampoc té mirament en acusar el meu avi d’un delicte molt greu.

No puc entendre que, ni que sigui sota el paraigua de la ficció, es creï confusió en els lectors i es menteixi.

La compositora silenciada

És possible que, pel fet d’haver-me dedicat professionalment a la recerca i a la difusió dels coneixements tampoc pugui entendre aquesta barreja en exposar fets suposats, imaginats, documentats, comprovats i interpretats. És que això en fa més atractiva la lectura? Malauradament ens estem habituant a la post-veritat.

És que la literatura pot estar al marge de l’ètica?

Es pot malbaratar la història de la nostra família de forma gratuïta per aconseguir èxit?

Escolto, una vegada més, la cançó de na Matilde que li diu al seu estimat: cançonetes te’n vol fer que endormesquin ta enyorança.