Studium Aureum obre la seva temporada de concerts amb Fauré

D’aquí a uns dies es complirà el centenari de la mort de Gabriel Fauré, el compositor que va néixer el 1845 i va morir el 1924. Organista a La Madelanine de París, aquesta feina el va portar a conèixer la música religiosa de tots els temps, ja que havia d’acompanyar el oficis litúrgics. Per altra banda fou director del Conservatori.

Té obres molt conegudes pel gran públic com una famosa Pavana, algunes obres per a piano i diferents cançons que formen part del repertori habitual. Ara bé, és el seu Rèquiem la composició més interpretada, ja que es tracta d’una peça molt bella i amb molta càrrega espiritual.

Aquesta partitura fuig del tremendisme propi dels Rèquiems romàntics com el de Verdi o Berlioz, que utilitzen trompeteria per indicar les tenebres del més enllà. Aquest no, Fauré vol donar a entendre que després de la mort hi ha pau i que l’altre món és un món espiritual. De fet ha estat catalogat com una obra per “el sospir de la mort" per la seva serenitat.

Missa de Difunts clàssica

Pel textos, Fauré utilitza parts de la Missa de Difunts clàssica, tot i que elimina els fragments més terribles que parlen del foc etern i de la condemna a l’infern.

Està escrit inicialment per a Orquestra petita, orgue, Cor (que porta la part forta), baríton (que té diverses intervencions) i soprano, a la qual només li encarrega un moviment (però quin moviment!: el Pie Jesu).

El Rèquiem de Fauré es va estrenar el 1888 amb orquestra de cambra, però l'any 1901 es feu la versió definitiva amb una orquestra simfònica. Segons el compositor, no està pensat per a la memòria d’algú concret, tot i que el va escriure poc temps després de la mort de la seva mare.

Aquest dilluns horabaixa i en el Conservatori de Palma (20.30h), Studium Aureum obre la seva temporada de concerts amb aquesta obra, amb la seva primera versió. Una manera d’encetar molt espiritual.