Pren una patata i digues-li, mare!

Vet ací que hem superat la setmana, tan plena d’eufòries. Doncs, a la setmana escassa de les eleccions, a sa Pobla ens han convidat a celebrar la fira nocturna de la patata. Un gran encert, perquè ens haurà permès desintoxicar-nos una mica de tanta recatòlica política. (Diu Moll que la paraula recatòlica és una vulgarització de retòrica, però és cert que mossèn Alcover la fa sortir a més d’una rondalla). Una mica de desintoxicació ens és necessària.

Tinc a davant les notes que vaig prendre la nit en què IB3 televisió va retransmetre l’encontre dels candidats i candidates a la presidència del Govern. Fou durant la vetllada del 14 de maig. Vaig anotar les promeses de cadascun dels partits i també els insults que alguns candidats, no tots, dedicaren als seus adversaris. Moltes coses de les que es varen dir em varen sorprendre: Habitam en el pitjor dels mons possibles, deia un. Vivim del turisme, acabava de descobrir un altre. Més turisme no vol dir més benestar, afegia l’altre. Hem de saber com es dilapiden els doblers. No podem venir aquí a dir que baixarem els imposts. Quant a la vivenda, la política del Govern només afavoreix els okupes. Ha d’acabar-se l’especulació. Necessitam més vivenda social, els mestres de Formentera dormen en el cotxe. Ni els metges, ni els professors, ni els guàrdies civils volen venir a les nostres illes, perquè no troben casa per estar. Volem l’estat del benestar, però el que tenim és l’estat del benestar dels polítics. Però no tota l’illa de Mallorca pot esser un solar. Podríem créixer per amunt. Que s’eliminin els imposts. Nosaltres proposam un pla de rebaixes fiscals i el Govern posa traves. Hem de mantenir el turisme, però hem de cercar la diversificació. La sanitat, un altre desordre. I de la pobresa qui se n’ocupa? Fora més especulació. Això ha estat el pacte del retrocés. Hem de prevenir l’obesitat, la gent està massa grassa. Volem un Govern centrat que miri Europa. I de la senalla de la compra, què? Vostès disfressen d’europeisme el que és classisme. Tenim les mans lliures per combatre la poca voluntat de progrés. Hi ha massa cotxes, massa autopistes. Estam massa grassos. Però, voleu tornar a la somera i al carro? Volem millorar la vida de la gent, redistribuir els imposts. Volen substituir la llengua d’aquí pel català i no ho consentirem. Hauríeu d’haver vist l’aquelarre de l’Acampallengua. Fa falta gestió. La salut dels ciutadans és més important que la ideologia. Però si han governat amb desconnexió amb els malalts. No volem que ningú tingui privilegis, qui vulgui privilegis que se’ls pagui. Sobretot, que no ens facin pagar a nosaltres els privilegis dels altres.

Sortosament, a sa Pobla decidiren organitzar la fira nocturna de la patata. Haurà estat divendres passat i ahir dissabte. Un bon projecte de desintoxicació. Hi varen prendre part vint-i-dos restaurants, va haver-hi plats de degustació, s’experimentaren noves receptes... La banda de música va fer que començàs la festa. També hi va haver una batucada. I vinga a menjar patates, ara que hem sortit de les eleccions. Us enrecordau de quan La Trinca cantava: «I és evident que l’home ve de la patata...» «N’estic més convençut que mai. Pren una patata i així, cara a cara / mira-la amb tendresa i digues-li, mare!» Perquè és evident que l’home ve de la patata. La cançó és de 1976; però feia molt de temps que ho sabíem. Se’n diu un patata de l’home beneitot, magre de recursos intel·lectuals, de poc enteniment.

I també es diu la patata al sexe de la dona. És un eufemisme que ens permet que no diguem les coses pel seu nom. Però és més divertit. Darwin potser hi tindria alguna cosa a dir. Quan diem que l’home ve de la patata només volem dir que la patata forma part de la nostra genètica.

Suscríbete para seguir leyendo