EL LLIBRE I LA ROSA

De bell nou arriba Sant Jordi, el dard entre les mans, disposat a la lluita contra el drac maligne. La festa ens proposa el combat contra la ignorància, contra la brutalitat, contra l’estultícia i la barbàrie. Tot això és el drac al qual vol vèncer el sant: un cúmul d’estupidesa, potser de maldat, que s’ha filtrat, que es filtra contínuament, en la vida i el temps que ens han correspost. Hem d’aprendre a conviure. No és fàcil aventurar-se a combatre la ignorància i la rudesa d’esperit. Però hem d’aprendre a conviure. Avui se’ns ofereix la possibilitat de participar en aquesta tasca difícil per mitjà d’una rosa i un llibre. Jo hi afegiria un somriure. I retornem al tòpic: “Viviu, si em voleu creure no ho deixeu per demà: colliu ara mateix les roses de la vida”. Pierre de Ronsard ens ho ha dit per sempre: Les roses només floreixen una vegada, no perdis el temps. No esperis a collir-les.

M’agrada imaginar que els llibres són les millors roses. Els llibres són les ales que ens permeten volar. Les ales i les roses: els llibres que has llegit, els que llegeixes són llibres que t’acompanyen sempre. Els llibres que encara has de llegir vindran a formar part del teu bagatge. Un ocell sense ales no pot volar, diu una vella cançó. Un home o una dona sense llibres, ni roses, ni somriures, no és capaç de volar.

Sabem que hi ha molta gent que se sent exclosa dels llibres. Sentir-se exclòs de la lectura és una immensa tristesa, una forma de soledat de la qual molta gent no és conscient. Però encara avui la lectura no és un bé democràtic. Vull dir que no és un bé del qual tothom se’n pot servir. No és un bé compartit. I els llibres ens procuren pensaments nous. I t’ensenyen a viure unes altres vides: les dels personatges que sorgeixen d’entre les pàgines d’una novel·la i que només el lector pot fer que revisquin en la seva imaginació. Però sàpigues que, si no ets capaç de viure amb intensitat les vides que sorgeixen de la ficció: d’una novel·la, d’un conte, d’un text teatral, d’un llibre de poemes, tampoc no seràs capaç de viure plenament la teva pròpia vida. Perquè aquelles realitats que t’atreveixes a somiar comencen a existir des que tu les somies.

Els bons llibres no es resignen que ningú no els llegeixi. A vegades, sobre un bon llibre, cau la desgràcia: ningú es perd entre les seves pàgines. Però la desgràcia d’un home o d’una dona és de no esser capaços de perdre’s entre les pàgines d’un llibre. En obrir-lo, aquest llibre, hi trobaràs una història que succeeix i viu a l’interior d’aquelles pàgines, hi trobaràs persones que encara no coneixes, experimentaràs sentiments i emocions que mai no havies experimentat, viuràs aventures que mai no esperaves. I hi trobaràs la vida contada d’una manera nova, i els arbres, i els animals, i les ciutats, i el mar. L’experiència del mar a través de la mirada d’un altre. Hi trobaràs unes altres roses. No esperis a què arribi demà per collir-les.

Per què llegim? En primer lloc, pel gust de llegir. Per la il·lusió de sentir-me lliure, per saber qui som, per saber qui seré, qui no seré. Llegesc per no sentir-me sol. És clar que llegir suposa un esforç i ens exigeix concentració, ens exigeix activar la nostra capacitat d’imaginar, una de les qualitats més grans del cervell dels homes i les dones. I a l’hora de llegir, don vida a les paraules, sent com ressonen dins el meu cap. Perquè l’acte de llegir és complex, sovint tenim la tendència a creure que allò que no és productiu, allò que no dona un rendiment ràpid, és una pèrdua de temps. Potser no ens han dit que llegir és una font d’energia. Potser no ens han dit que llegir un bon llibre ens ofereix la possibilitat de trobar una veu diferent a la nostra, renovadora, capaç de transportar-nos a un horitzó de llum. Potser no ens han dit que la lectura és un plaer. Un plaer amenaçat capaç d’alliberar els homes i les dones d’algunes servituds, d’algunes dependències.

Suscríbete para seguir leyendo