Bach per Setmana Santa. Bach, sempre

La Passió de Crist com a forma musical prové de l’edat mitjana, quan a les esglésies catòliques es començà primer a llegir, després a cantar i més tard a dramatitzar els textos dels evangelis. Els protestants, amb Luter, agafaren aquesta tradició catòlica durant el segle XVI i hi varen incloure fragments corals entre la narració. L’any 1700 es comencen a introduir elements quasi operístics, amb àries i duets. Johann Kuhnau, predecessor de Johann Sebastian Bach com a músic de les esglésies de Leipzig, va presentar la seva primera Passió el 1721, un any abans de morir.

Quan el 1723 el va succeir Bach es va trobar que aquesta iniciativa de Kunhau s’havia transformat en una tradició, i per tant havia de presentar oratoris sobre la Passió de Crist cada any.

A Leipzig hi havia (hi ha) dues esglésies importants, Sant Tomàs i Sant Nicolau, que alternaven la primera audició d’aquestes partitures de setmana Santa, un any a una i el següent a l’altra.

L’any 1727 li tocava el torn a la Thomas Kirche o església de Sant Tomàs, i així fou com el Divendres Sant de 1727, dia 11 d’abril, s’estrenà aquesta obra magna que és La Passió segons Sant Mateu.

En vida de Bach només hi ha constància que es tornàs a cantar l’any 1729, Divendres Sant, també a la Thomas Kirche i segurament es va poder escoltar una vegada o dues més. Però amb el temps i amb la mort de Bach, la partitura es va arraconar i no fou fins el 1829, quan Félix Mendelssohn la va redescobrir i la tornar a interpretar. 100 anys d’oblit!!!

Els primers biògrafs atribueixen a Bach la composició de 5 passions. Dues ens han arribat senceres i sense cap dubte van ser escrites per ell: Les passions Segons St. Joan BWV 245 i Segons St. Mateu BWV 244. Dit això és interessant explicar què volen dir aquestes inicials BWV. Són les primeres lletres de Bach Werke Verzeichnis (Catàleg de les obres de Bach) que fou elaborat pel musicòleg alemany Wolfgang Schmieder en la meitat del segle XX. Es un catàleg temàtic, no cronològic. Per tant el nombre de cada peça no ens indica quan fou escrita, ni si es tracta d’una obra de joventut o de maduresa.

Les dues passions de Bach estan estructurades de manera semblant: Grans cors, petits corals o peces que els fidels canten a les cerimònies luteranes, recitatius (una forma musical que està entre el parlar i el cantar) i àries i algun duo o fins i tot un quartet vocal.

El tenor Evangelista és qui porta el pes de la narració i, de forma puntual, l’acompanyen les veus de Jesús, Pilat, soldats, sacerdots i poble.

Els solistes vocals són els qui protagonitzen les àries, majoritàriament escrites a partir d’uns poemes d’un col·laborador de Bach, Christian Friedrich Henrici (conegut també per Picander).

Suscríbete para seguir leyendo