MITOLOGIES

No trobaren lloc a la posada

Putin bombardeja les escoles, els hospitals i torna a matar els innocents.

Putin bombardeja les escoles, els hospitals i torna a matar els innocents. / VALENTYN OGIRENKO

Gabriel Janer Manila

Gabriel Janer Manila

Quan era un al·lot, per la festa dels Reis, la tia Antonina em portava al teatre de l’Acció Catòlica a veure la Representació dels Reis d’Orient , un aute religiós que tenia l’origen a l’Edat Mitjana, tot i que el text que s’hi representava devia esser del segle XIX. Hi acudia molta gent i l’espai esdevenia massa petit per encabir més de mig poble. Tres mags, potser tres reis vinguts de l’Orient, arribaven al palau d’Herodes, tot seguint una estrella. Em fascinaven aquells personatges misteriosos que, quasi esmaperduts, es posaven en camí sense saber què trobarien al final del trajecte. A Herodes li deien que cercaven el lloc on era nat un rei que portaria la justícia i l’amor a la vida: el Messies. I Herodes, en veure que aquest nou rei podria destronar-lo, indagava on és que era nascut: ho preguntava als doctors de la llei, feia venir la Sibil·la perquè cantàs la vinguda d’aquest rei i digués què passaria quan retornàs, al final del temps, disposat a jutjar els bons i els mals. «Als mals dirà, molt agrament, -diu la Sibil·la-, / anau, maleïts, en el turment! / anau-vos-ne en el foc etern / amb vòstron príncep de l’infern!». Herodes, a fi d’eliminar aquell rei recent nat, decretava la mort de tots els infants «de tres anys fins a un dia» i els feia degollar un a un arreu del seu regne.

Però el cel el castigava, tanmateix, i enviava el dimoni a cercar-lo. Herodes, entre flames, exclamava: «Oh, malhaja no fos nat / per tan cruelment morir! / Vaig a l’infern a patir / per tota l’eternitat». Els sé de memòria, aquests versos, perquè, amb el temps, i passats molts d’anys, vaig representar el paper d’Herodes al mateix escenari on l’havia vist quan era un al·lot i m’hi portava la tia Antonina. La representació acabava amb les paraules contundents d’un soldat dels que formaven la guàrdia del rei: «El rei Herodes s’enrabia, / perquè el Bon Jesús és nat. / Jo sempre havia pensat: / que el dimoni el s’enduria». Aquests versos donaven la clau de la interpretació del paper d’Herodes. La gent volia veure’l enrabiat, volien veure que expressàs la seva ràbia amb crits de desesperació, que partís a l’infern entre flames.

Probablement, tot era una mentida. He conegut alguna mala gent i mai no he vist que el dimoni vingués a cercar-la. Ara mateix, la història torna a repetir-se. Hi ha històries que sempre es repeteixen: Putin bombardeja les ciutats d’Ucraïna i la gent ha de fugir de la destrucció i la mort. Putin bombardeja les escoles, els hospitals i torna a matar els innocents. Herodes reviu en cada acció bèl·lica. Tornen a morir els innocents sense que el dimoni s’ocupi d’endur-se’n aquell que és la causa de la devastació i la mort, de la destrucció.

En les llargues fileres de gent que parteix de les seves ciutats, que travessa els camps devastats i plens de neu, que travessa el riu, que passa fam i cerca un mos de pa, torn a veure l’ombra d’aquella parella que partia amb l’infant recent nascut per escapar de la persecució d’Herodes. Diuen que partiren cap a Egipte. Ara els torn veure partir, cerquen refugi, necessiten que algú els doni acollida. La veig a ella muntada en un ase amb l’infant de bolquers entre els braços. El veig a ell, el seu home, que camina alhora que estira l’animal. L’ombra del rei homicida s’allarga. I tornarà a repetir-se. I el dimoni no vindrà a cercar-lo. Ens volien fer creure que la maldat troba sempre el seu càstig i ara sé que no és cert.

Els mags que cercaven la cova on era nascut el nou rei arribaren d’hora i foren a temps d’adorar-lo, de dir-li que una estrella els havia anunciat el naixement d’un temps nou i es posaren en camí. No és tranquil el camí que mena a la cova. Poc temps després arribaren els soldats que havien de matar els innocents. Però l’infant ja no era a aquell lloc misteriós i els soldats feren tard. Havia emprès el camí de l’exili, travessat deserts i boscos plens de neu. Succeí en aquell temps remot, quan una ordre de César August havia mogut la gent perquè acudís al seu lloc d’origen a empadronar-se. Aquells dos s’arreceraren en una cova, perquè no havien trobat lloc a la posada.

Suscríbete para seguir leyendo