Suscríbete Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L’Oratori de Nadal de Bach: si el món és ple de gebre...

Una obra gran de la música de tots els temps

Estatua del compositor Johann Sebastian Bach, en la ciudad alemana de Leipzig. |

Un Oratori és una forma en la qual es conten i es canten fets, normalment de temàtica bíblica, sense escenificació, ja que si no seria una òpera. Igual que una cantata religiosa (que és molt més curta), un oratori bíblic a més d’àries, duets i cors, conté alguns recitatius, amb textos gairebé literals segons consten a l’Antic i Nou Testament.

L’Oratori de Nadal de Bach s’acosta més a un conjunt de sis cantates curtes, que a un oratori pròpiament dit. Ara bé, les sis parts porten el mateix nombre de catàleg, el BWV 248 i a més, el compositor ho titulà tot plegat: Oratori, que al llarg del Sant Nadal va ser interpretat a les dues esglésies principals de Leipzig. Aquestes esglésies eren la de Sant Tomàs i la de sant Nicolau i la interpretació va anar del dia de Nadal de 1734 fins el Dia dels Reis de 1735.

Les sis peces segueixen una narració cronològica, començant amb el Naixement i acabant amb l’Adoració dels tres Reis d’Orient.

Pel que fa als textos no trets del Nou Testament, Bach va emprar uns poemes escrits per un amic seu, que era escriptor aficionat: Christian Friedrich Heinrici, de mal nom Picander, amb qui col·laborà també en la Passió segons Sant Mateu i en altres cantates puntuals.

Existeix un traducció al català de tot l’oratori feta pel poeta mallorquí Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol, que es pot trobar a la pàgina web www.catabach.com i que és molt recomanable.

Un percentatge molt alt del material musical emprat per Bach a l’oratori és reciclat, un fet habitual en ell, ja utilitzà àries i corals que ja havia creat per ocasions anteriors. Aquest fet, el de copiar-se a sí mateix, en música rep el nom de «Paròdia musical».

És el cas del cor inicial de la primera part, paròdia d’un altre cor que havia escrit per a una cantata profana, o d’altres fragments agafats d’una obra dedicada al semi déus Hèrcules. L’exemple més conegut és el del coral que aquí coneixem com «Si el món és ple de gebre...» que canten molts dels nostres cors per a aquestes dates. Bach l’utilitza a aquesta obra nadalenca però també a la Passió segons Sant Mateu.

L’Oratori de Nadal de Bach està ple de petits detalls curiosos com el d’un moment coral en el qual s’interpreta una cançó de bressol a capel·la, per indicar que millor sense instruments per no fer renou. També és interessant una ària amb doble eco: la soprano canta sobre l’escenari, mentre una segona veu imita algunes paraules fora d’escena per simular un eco; i encara més: un oboè imita la segona veu, per tant tenim eco de l’eco. Impressionant.

Un altre moment a destacar és el tercet de soprano, contralt i tenor, un dels pocs que va escriure Bach, més interessat en composar duos i quartets que en ternes de veus.

I així podríem seguir comentant fragments, un per un, ja que no hi ha moment menor, ni en aquesta obra ni en tot l’opus bachià.

En resum, l’Oratori de Nadal de Bach és una de les grans obres mestres de la història de la música religiosa i des d’aquí vull proposar a les institucions i agrupacions que programen concerts, que pensin en mostrar-la completa en alguna ocasió. Per què no l’any que ve?

Mentre, ens conformarem amb anar als enregistraments, que són molts i per a tots els gustos. Molts d’anys!

Compartir el artículo

stats