Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

MITOLOGIES

En una capsa de cartó

En una capsa de cartó. EFE

M’arriba una fotografia. En una capsa de cartó hi ha un nin potser de dos anys, potser més petit. Només guaita el cap, els ulls oberts sobre la pell obscura. La capsa, arraconada en un recer del vaixell de salvament Ocean Viking, podria esser una capsa vella que ha contingut menjar, medicines, ampolles d’aigua. Ara serveix perquè un nin descansi mentre dura l’espera. Fa tres setmanes que espera que un port li obri les portes. Succeeix al sud de la Mediterrània. Finalment el vaixell ha arribat al port francès de Toulon. França ha accedit a rebre’l, després de la negativa d’Itàlia. Per quaranta tres vegades havia demanat ajut a les autoritats marítimes italianes. Però Itàlia ha tancat els ports als vaixells humanitaris. Europa adverteix que el país te l’obligació de donar sopluig a qui corre perill enmig de la mar, que qualsevol vaixell ha de desembarcar les persones que ha salvat en el lloc més proper i més segur. Els rescataren, aquells homes i dones, quan les pasteres amb què fugien de la misèria, de la fam, de la persecució i la guerra anaven a la deriva. Sovint, forçats a fugir per causa de l’extrema violència als seus països d’origen. Cridaven: Ajudau-nos! Ajudau-nos! També els traficants els havien abandonat. L’Ocean Viking els rescatà a la desesperada. Deien que preferien morir enmig de la mar abans de passar un dia més a Líbia. Havien estat empresonats de manera arbitrària, forçats a treballar com esclaus, torturats. L’any passat, més de tres mil persones naufragaren i desaparegueren entre les ones.

La negativa d’Itàlia ha derivat en un conflicte amb França. La senyora Marine Le Pen ha posat el crit al cel contra Macron per haver permès el desembarcament dels 230 migrants refugiats al vaixell. La senyora Giorgia Meloni, exaltada, ha dit que Itàlia no s’ha de menjar tots els migrants que pul·lulen pel Mediterrani i ha reclamat a Europa que posi regiment als vaixells de les ONGs i estableixi un mecanisme eficaç, just i permanent de repartiment de la càrrega. En dir «la càrrega», la senyora Meloni volia referir-se a aquella gent desesperada que, a punt de naufragar enmig de la mar, ha estat recollida per una nau humanitària. «La càrrega», ni que fossin animals o una mercaderia amb la qual fer negoci.

El nin de la fotografia espera, ajocat en una capsa de cartó, els ulls oberts. Espera que li permetin desembarcar en un port d’Europa. Però Europa es contradiu i alça fronteres, i aixeca parets, i instal·la murs de ferro espinós i concertines. Com una guillotina que talla caps Algú encara es recorda de la paraula hospitalitat? La intolerància és una foscor que cobreix el nostre món. L’ordre que governa, el neoliberalisme que comanda ho deixa passar tot, qualsevol mercaderia. Ho deixa passar tot excepte una cosa: els homes i les dones, i el nin que espera ajaçat en una capsa de cartró.

Ens hem avesat a mirar l’altre, el que ve de lluny, amb por. Pensam que és perillós, sobretot si és pobre. El nin de la fotografia és pobre, només té la riquesa de la seva mirada oberta a un món que potser no entendrà mai. A on han anat a parar els sentiments humanitaris? S’han perdut entre les clavegueres.

Vull pensar que no s’han perdut del tot. Potser, també nosaltres necessitam un vaixell de salvament com l’Ocean Viking que ens meni a salvar-nos de la indignitat i la desvergonya, de la misèria mental, de la impietat.

Aquell nin de la fotografia que esperava arribar a un port segur ara ja deu esser al camp de refugiats o a l’asil amb què el govern francès els ha rebut. Fa la impressió que navegava en la capsa de cartó, els ulls oberts d’espant i el delit de saber què en farà d’ell l’Europa poderosa.

Compartir el artículo

stats