Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

OPINIÓN

La nova Ítaca de Joan Bennàssar

Algunes de les escultures de Joan Bennàssar a Son Serra de Marina. AJUNTAMENT DE SANTA MARGALIDA

Ítaca és una illa de Grècia, a l’est de Cefalònia a les illes Jòniques, famosa perquè en ella es desenvolupen una part del fets narrats als poemes d’Homer a l’Odissea: hi va néixer Acamènides i Odisseu, l’heroi mitològic i va contraure matrimoni amb Penèlope. I Konstantinos P. Kavafis ens recorda:

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences...

Has de pregar que el camí sigui llarg.

Que siguin moltes les matinades d’estiu

que, amb quina delectança, amb quina joia

entraràs en un port que els teus ulls ignoraven.

Tots volem tornar a casa, a Ítaca, albirar des del mar l’illa on creixem, tornar a veure la dona que estimem i que ens espera fa tants anys. Per aquesta raó, la llegendària illa grega —llar d’Odisseu, Penèlope i Telèmac— és la metàfora perfecta del propòsit de la vida, d’això que mai no deixarem de perseguir.

Les Ítaques poden ser, aleshores, gairebé qualsevol cosa: podrien representar el procés per assolir una meta o per recuperar una cosa que hem perdut, fins i tot, podrien simbolitzar l’acte de transitar per la vida des del principi fins al final, per finalment tornar a l’origen.

El poema Ítaca sembla estar dirigit a l’heroi Odisseu durant el seu retorn a casa (el camí de l’heroi que simbòlicament transitem durant la nostra vida), però en el seu preciós i universal llenguatge ens parla a tots per igual, i ens obsequia gentilment un consell que sembla simple però que sovint obviem. Immersos en una vida de presses, de recompenses fàcils i instantànies, és comú oblidar que el camí, pensat també com qualsevol mena de procés, no només és el que més ens pot ensenyar, sinó també el més gaudible. Ítaca «no ja té res a donar-te», assegura el poeta nascut a Alexandria, per això és millor arribar-hi vell, havent viscut aventures i experiències.

Joan Bennàssar (Pollença, 1950) ha creuat camins frondosos, exuberants i esponerosos; però també ha pouat per dins els viaranys més recòndits, enigmàtics i ocults de l’ànima humana. I aquest passeig ens ha aconduït a la paraula feta cançó per la gent de la terra, amarada d’erotisme i jocs, i imatges extretes de la natura emmirallada en els cossos de la gent del terrer; ens ha abeurat del líquid sagrat i bíblic, essència mediterrània, color d’olor de sang que corre per les venes i es trasbalsa dins les encletxes més profundes de l’ésser humà; ha cercat el batec de la Mar com a eix cultural i d’identitat de la nostra civilització per on naveguen les naus i el coneixement; ha sembrat el nostre paisatge i els nostres camins amb raons humanes fins endinsar-se al bosc sagrat i el redós espiritual d’aquesta terra besada i rapinyada per la mar Mediterrània, i el dret a perdre la por en un món en desordre constant i alienador.

Joan Bennàssar ens regala un trosset de la seva Ítaca, aquí, a Can Picafort i a Son Serra de Marina, amb més de seixanta escultures plantades. És aquesta mateixa Ítaca de què hem parlat. També ens retorna als orígens, ens els fa nostres una altra vegada. El llibre Nova Ítaca del Mediterrani1 és una joia per emmirallar-se amb tots els sentits; aprenem a reconèixer un racó del món amb les mirades d’aquesta nova Ítaca del Mediterrani. Les fotografies són obres d’art, i l’art, la cultura, no té fronteres, i l’única barrera que s’hi posa és la que és fruit de la por o de la ceguesa. Hi ha, en el volum, una entrevista a un Joan Bennàssar despullat, obert i sincer; ell mateix ens descriu els motius de la seva dèria: el Mediterrani, el món clàssic, Homer, Aristòtil, també Robert Graves, etc. En l’entrevista retrobam l’artista arriscat i empoderat, que ha obert camins d’esperança en els anys de la pandèmia. En copsareu la confiança i l’esperança de l’artista que està convençut de poder crear una nova Ítaca: «Per què no? Un lloc on les persones se sentin orgulloses de pertànyer-hi, de retrobar-se amb el món, i tothom amb el seu equipatge i bagatge». Joan Bennàssar va partir de l’illa, va recórrer món i va tornar per enriquir-la, per tornar a fer-se-la seva.

També hi trobareu dos textos extraordinaris, immensos, i que vos deixaran petjada: Robert Graves i Camilo José Cela, farcits de metàfores, imatges, contarelles, essències vitals per entendre Ítaca.

L’artista necessita sentir-se lliure per a poder crear conflictes, generar-los, i no sotmetre’s a cap poder o control. I Joan Bennàssar se sent lliure i exerceix aquesta llibertat a través del seu art, perquè ha copsat i captat nous viaranys per on l’expressió artística és capaç d’obrir camins insospitats que poden fer anar cap endavant aquesta Ítaca de milers d’anys que vol encarar el futur amb esperançada il·lusió. L’objectiu final és, tanmateix, assolir un trosset més de felicitat, bellíssima quimera! L’art i la cultura, en tots els seus vessants, també ens ajuden a assolir-la.

1 La nueva Ítaca del Mediterráneo: Can Picafort. Santa Margalida. Son Serra de Marina. Fotografies de Marta Formes, Cati Vallespir, Pau Bennassar Clarke i Joan Bennàssar Escape. Bennàssar Productions SLU, 2022.

Compartir el artículo

stats