Suscríbete

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

MITOLOGIES

Estima la vida

«Que Sant Antoni guardi, a més de la porcella, els meus amics». Imatge de les beneïdes de Sant Antoni de Muro de 2019. B. Ramon

Diu Corín Tellado, tot fent servir una frase de Sant Agustí, que l’amor tot ho venç. «Omnia vincit amor». Han passat les festes. Els amics m’han desitjat salut, pau, amor... Que es compleixin, doncs, els seus desitjos, que també són els meus. Em seria suficient una mica de tot: una mica de salut, una mica de pau, una mica d’amor. L’amor tot ho venç, diuen Corín Tellado i Sant Agustí: les malalties, les desgràcies, els desamors. L’amor és, emperò, deia Ramon Llull: «Mar tribulada d’ones i vents». No sé si demà en què celebrarem la festa de Sant Antoni dels ases, és un bon dia per parlar d’aquesta mar tribulada que és l’amor. Diuen que l’olor d’alfabeguera desperta les ganes d’amor als ases. Només que ensumin l’herba se’ls remou la mar que duen dins el cap. No sé si també ens succeeix als homes i a les dones.

Que l’any nou ens porti l’amor i que sant Antoni ens guardi la porcella. En dir la porcella, vull dir l’economia, la indústria turística, el petit comerç, l’oferta complementària: el doblers, la marrota. Volem viure en unes condicions sanitàries de qualitat: els hospitals descongestionats, les unitats de vigilància intensiva buides de malalts greus i que les proves del nas donin negatiu. En una paraula, en unes excel·lents condicions sanitàries perquè la porcella engreixi tranquil·la. No sé si això pot fer-ho el sant eremita.

Que Sant Antoni guardi, a més de la porcella, els meus amics: Antoni, Jaume, Miquel, Maria, Llorenç, Catalina, Bernat, Francesca, Coloma, Joana, Mireia, Onofre, Tomeu, Margalida, Sebastià, Gregori, Vicenç, Isabel, Antonina, Ramon, Àngels, Ignasi, Maria de Lluc, Mercè, Gabriel, Xisco, Estefania, David... I tots aquells altres el nom dels quals ara no tinc presents.

Que Sant Antoni dels ases, que estima aquesta terra mediterrània, no permeti que l’Emèrit s’instal·li a Marivent. No crec que li fos bo per a la salut. Diuen que és un lloc propens a que hi apleguis un constipat d’aquells tan forts, difícils de desferrar. Aquests dies passats, en ocasió de la festa dels sants Reis d’Orient, vaig rebre enormes quantitats de publicitat, per si de cas em volia fer un regal a mi mateix. Entre les propostes, un viatge a Abu-Dhabi la gran ciutat dels Emirats Àrabs, la ciutat més rica del món, amb illes i llacs artificials, grans edificis, palmeres, centres culturals i botigues de luxe. Vaig decidir no anar-hi.

També aquests dies m’ha revingut a la memòria una citació de Nietzsche, permeteu-me la pedanteria. Diu el filòsof alemany, un dels més influents dels temps contemporanis, a la seva obra «Més enllà del be i el mal»: «És el seu baix ventre allò que fa que l’home, a vegades, es pensi esser un déu». Durant tot el dia he donat voltes a la frase i se’m removia dins el cap. No m’adonava i, sense voler, canviava la darrera paraula: substituïa déu per rei. Potser són cadufades de l’edat. En castellà se’n diu «chochez». Doncs la frase se’m construïa dins el cap i a contracor d’aquesta manera: «És el seu baix ventre allò que fa que l’home, a vegades, es pensi esser un rei». Però ja veieu que així no té ni cap ni peus. Nietzsche probablement s’enfadaria amb el canvi.

No sé, emperò, si és l’amor allò que més ens importa de la vida, malgrat la convicció de Corín Tellado i de Sant Agustí. Des de fa temps crec que allò que més ens importa de la vida quasi mai no es pot dir. Podria esser un error que ens decidíssim a divulgar-ho. I, en matèria d’errors amorosos, potser el més greu és la necessitat d’esser estimats. Més que esser estimat, és millor que et decideixis a estimar tu. Tinguis el coratge d’estimar, molt més plaent que sentir-se estimat. I estima la vida amb tots els seus aires: l’aire transparent del bon temps, l’aire gris de l’hivern, l’aire de l’estiu, l’aire incert de tardor.

Compartir el artículo

stats