Amb el títol genèric de Diàleg entre èpoques ens arriba avui horabaixa un nou concert de temporada de la nostra simfònica, aquest cop en el Teatre Principal de Palma.
I és que, en efecte, tal com indica el títol, el programa inclou tres obres d’èpoques i estils ben diferents, començant pel classicisme més ortodox de Haydn (a través de la seva Simfonia número 70) fins a arribar a la música d’avui mateix amb l’obra Solaria de Ferran Cruixent, passant pel romanticisme amb tocs nacionalistes de Dvorak i la seva Setena Simfonia.
De l’obra de Haydn podem esmentar que fou pensada per la inauguració d’un teatre i que la seva estrena va tenir lloc el desembre de 1779.
De l’obra de Cruixent només podem repetir el que va declarar a aquest diari fa uns dies, que es tracta d’una partitura «inspirada per la preocupació vers la dependència que tenim de la tecnologia» i que el nom, Solaria, està agafat del planeta que ideà Asimov en la seva obra La Fundació, un planeta «en el qual existien més de deu mil robots per cada ésser humà i que, per tant, feia quasi impossible la comunicació entre les persones».
Dvorak, per la seva part, en la seva Simfonia número 7, ens porta de ple en el romanticisme de Brahms i Beethoven, a través d’una obra en quatre moviments, en el primer dels quals hi trobam una espècie d’homenatge a la Quinta beethoveniana, amb la utilització d’un motiu (no un tema) musical de tres notes que es repeteix durant tot el moviment. Cosa interessant és el tercer moviment, un Scherzo amb una de les melodies més aconseguides del compositor.
