Suscríbete Diario de Mallorca

Diario de Mallorca

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies | Les notícies

Ilustración INGIMAGE

Si de cas, quan arriba el vespre, m’assec davant el televisor per conèixer l’enfilall de notícies que s’han produït arreu del món durant el dia, m’entra de sobte una deixadesa insuportable, una espècie de desordre interior, com un abatiment. I és que la realitat que m’ofereix el telenotícies no és alegre, ni tan sols suportable. Cada nit tinc la impressió que tot just acaba d’arribar l’ Apocalipsi, el jorn aquell en què el Sol perdrà la claredat i, segons vaticina la Sibil·la, prendrà foc el mar i cremaran els rius. Llavors tinc la impressió que cada dia es produeixen les mateixes catàstrofes de dimensions colossals i tràgiques, que algun terror monstruós i abjecte treballa per erradicar l’espècie humana i destruir la vida. Cada dia tornam a recuperar les mateixes pors. Cada dia he d’explorar de bell nou les fronteres movedisses de la impotència.

He volgut dir que les notícies que m’arriben no són bones. De sobte comença la secció d’incendis i sembla que cada pam de terra està encès, mentre els bombers s’esforcen per reduir l’àrea del foc, les avionetes passen amb els fardatges d’aigua i els veïns, que han hagut d’abandonar les seves cases, han de veure com les flames s’estenen incontrolables alhora que, amb rames d’arbusts i branques, apallissen cada pam que es crema. Després, en mostrar-te la terra cremada, aquells llocs on s’ha extingit l’incendi, el paisatge que en resta no és més que un camp de desolació i cendra.

Després dels incendis dels quals has vist la representació que la televisió et mostra –hem de saber que la televisió no ens presenta la realitat sinó una representació filtrada per l’ull d’una càmera- arriben les torrentades d’aigua, la pluja i el fang que envaeix els carrers de les ciutats i els pobles, els torrents desbordats, l’aigua que arrastra algun animal mort, els cotxes trabucats, l’afany de la gent de salvar, si pot ser, el seu galliner, el calabruix que colpeja els teulats. I les ventades que fiblen i arrabassen els arbres i alcen les ones de la mar. Llavors, passada la tempesta huracanada, podem veure homes i dones, joves i vells, aferrats al treball de treure l’aigua i el fang dels soterranis i les cases.

Passada l’estona dedicada al fang i les pluges, començarà el drama dels infants i adolescents que des del Marroc passaren en desbandada a la ciutat de Ceuta i ara la policia els remet de bell nou al país d’on partiren. Se’ns diu que la Justícia ha intervingut i ha condicionat l’extradició. Alguns d’aquells al·lots es varen escapar dels albergs on eren retinguts i ara pul·lulen per la ciutat desemparats. Se’ns mostra que una associació benèfica els reparteix cada dia un plat de calent perquè tinguin una mica de menjar que portar-se a la boca. El recull un en nom de tots, no fos cosa els tinguessin arreplegats al menjador públic i els agafassin. No pot ser que la policia descobreixi on s’amaguen.

Vindran després els terratrèmols de magnitud quatre, cinc, sis, set... Els edificis derruïts, les cases esbucades, els bombers que cerquen si queda algú amb vida sota els enderrocs. Els cans ensumen, de manera desesperada la gent retira el pedram per si de cas podrien trobar el pare, la mare, el germà, l’espòs, el veí... I el plor desfet dels que han sobreviscut. Ens parlaran dels botellots clandestins, de les reunions descontrolades de joves, de les violacions en grup, de les apallissades públiques en un parc, en un descampat. I l’assassinat quasi quotidià d’una dona indefensa víctima de la violència masclista. Ens faran a saber que li han dedicat un minut de silenci. Llavors ens parlaran de la incidència del virus de la covid durant el dia i ens diran que el tant per cent de contagis és a la baixa. Deixen per al final –he de dir que algunes cadenes segueixen un altre ordre- el gran desastre d’Afganistan, la victòria dels talibans, la desesperada fugida de la gent que cerca escapar-se. He vist una mare entregar un infant a un soldat americà per salvar-li la vida, he vist els joves arrapar-se a l’avió tot just abans d’aixecar el vol, he vist la por, la por de sempre, encastada dins els ulls desesperats dels que cerquen refugi.

Després, acabat el repertori, ens ofereixen la predicció del temps i llavors és quan entren en funció els meteoròlegs. Sabrem si l’endemà farà bon dia, les temperatures previstes, les pluges, en cas que s’aproximi una borrasca, la força amb què arribaran els vents.

Compartir el artículo

stats