Sí, dues propostes que tenen un valor en sí mateixes, per la necessitat i per l’originalitat. Ens referim a dos concerts que, avui i demà, oferiran la Coral Universitat i els membres de l’Acadèmia 1830, respectivament.
Anem per parts. Per començar ens acostarem, avui horabaixa, a l’església de Montesión de Palma (20.30h) per escoltar en directe, després de mesos sense poder fer-ho, la Coral Universitat Illes Balears, amb el seu director titular al davant, Joan Company i amb un programa eclèctic que inclou una varietat de formes i estils però amb una idea central: combinar veus solistes amb les de la formació completa, amb alguna estrena com a valor afegit. D’aquesta manera, tendrem ocasió d’escoltar una obra del renaixentista Thomas Tallis al costat de The road home de Stephen Paulus, amb Lidia Fernàndez i Magdalena Font com a solistes, o el Cantique de Jean Racine de Fauré seguit de Dirait-on del contemporani Morten Lauridsen; també ens trobarem amb un fragment d’Un Requiem Alemany de Brahms interpretat per Irene Gili, seguit de Pacem de Lee Dengler, amb l’oboè de Margalida Ramis; o a Inès Màs cantant la part solista de Lo pi de Formentor de Maria del Mar Bonet just després de l’Ave Maria de Javier Fajardo o la Cançó per a Mossèn Alcover que Antoni Parera escriví sobre un text de Janer Manila, just abans de dues peces de nova creació: Dulce solum natalis patrie de César Reda Gutiérrez i la Cançó d’amic, amb lletra de Teodor Suau i a la qual ha posat música Josu Elberdin.
Amb tot això, no podem menys que qualificar la trobada de necessària. Ja era hora de tenir, entre nosaltres, aquest grup vocal de referència.
I per demà tenim cita, a l’auditori de la Fundació Sa Nostra de Palma (19h), amb un petit grup instrumental format per Álvaro Renard, oboè, Pere Caselles, fagot, Llucia Barrero, violí, Fernando Villegas, viola i Oriol Palau, violoncel. Ells, tots membres de la formació Acadèmia 1830, que dirigeix Fernando Marina, interpretaran un programa amb obres infreqüents del repertori de música de cambra. Infreqüents però no mancades d’interès, ja que no per arraconades, aquestes partitures de Devienne, Kramar-Krommer i Fiala perden potència. Precisament per això és original aquesta proposta, perquè ens permetrà conèixer de primera mà, obres que ni sabíem res sobre la seva existència.
