M’alegra i m’enamora veure el Born ple de llibres, la gent que recorre entre les parades, que fulleja les pàgines d’una novel·la, que tresca amb la mirada entre els poemes d’un poemari, que cerca, entre els títols que s’exposen, aquell llibre que, qui sap, els canviarà la vida. Perquè la lectura posseeix el poder de transformar la nostra mirada sobre les coses, d’eixamplar l’horitzó del nostre viure, de permetre’ns recórrer per unes altres vides: les que es desprenen de les històries i de les paraules que formen aquesta gran creació humana que hem convingut a anomenar literatura. Tanmateix, aquell que no ha viscut aquelles vides que la ficció li aporta, no serà capaç de viure amb plenitud la seva pròpia vida.
I també m’enamoren els ulls d’una nina o d’un nin, mentre, en un racó de la parada d’una llibreria, fullegen un àlbum il·lustrat i s’enlluernen amb el conte que s’hi explica. D’aquesta manera es comença a construir un lector: quan afavorim que aquell nin o aquella nina senti inquietud i es diverteixi amb el llibre que té entre les mans. Voldria subratllar el que tot just he dit: «construir un lector», perquè el lector es fa en un procés de formació del lector, de la mateixa manera que el no-lector és el resultat d’un procés educatiu equivocat.
He de dir, i vull suposar que això no ha de sorprendre ningú, que els llibres han estat i són també avui un factor fonamental en la meva vida. Quan vaig arribar al món, així mateix fa anys, al meu poble del Pla, un elevadíssim tan per cent de la gent no sabia llegir. He conegut homes que havien après a conèixer els números amb les rajoles que indicaven el número que corresponia a cada una de les cases del seu carrer. No havien tingut cap altra escola. Però, tot i que no sabien llegir, posseïen una cultura que es basava en l’oralitat. Gràcies a les històries que vaig sentir contar –velles històries de viatgers errants, d’amors perduts i desamors, de guerres cruels i sanguinàries, d’aventures humanes- em vaig fascinar per aquelles ficcions que són a la base de la literatura. Vull recordar que tot allò que passa per la nostra memòria esdevé una ficció, una representació de la realitat. I vaig tenir la fortuna de tenir bons narradors al meu costat, gent que sabia jugar –perquè es tracta, tanmateix, d’un joc- amb les històries que contava.
Perquè sé que la lectura d’un llibre que ens enganxa ens obri nous espais a la intel·ligència, espais de llibertat, he de confessar que, en tenir un llibre que m’interessa entre les mans, m’embriaga la curiositat i em fa sentir un afany de provocació, perquè la bona literatura és sempre provocadora, excitant, una proposta d’amor a la vida que tremola entre les paraules, al plaer del text que et desperta, que et commou, que t’embruixa, que et torba o et fa somriure, que t’inquieta, que t’emociona, que et captiva, que et sorprèn i t’encanta.
L’home que llegeix s’humanitza en la lectura. A vegades succeeix que el lector crea en la imaginació, mentre llegeix, una veu que narra, una veu que intensifica el relat i el modula, alhora que contribueix a donar sentit al relat. Vull dir que un llibre no existeix sense un lector que imagina i recrea el que el llibre reconta. Ningú no llegeix un llibre de la mateixa manera i el valor poètic d’un text és, justament, la seva capacitat de generar contínuament noves lectures.
I perquè crec que la lectura enriqueix l’experiència humana i és capaç d’alliberar els homes i les dones d’algunes servituds, alhora que obri camins a allò que pot significar el futur, m’alegra veure es Born ple de llibres. Sé que una fira de llibres al centre més emblemàtic de la ciutat contribueix de manera noble a democratitzar la lectura, a incitar-nos a encarar el futur des de la imaginació, des de la llibertat.
