Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Mitologies | La discoteca

LA DISCOTECA

LA DISCOTECA

Una amiga de fa molts d’anys em telefona per dir-me que allò que més enyora, des que la major part dels locals d’oci estan tancats, són les discoteques. He tractat de calmar el seu enuig i li he dit que, si és hàbil i destra alhora, es pot muntar la discoteca a ca seva. En el nostre temps, tan marcats pels estralls d’un virus que ens obliga a romandre entre les quatre parets de casa i a deixar anar la gresca, no és difícil aconseguir la música que més et sedueix, els ritmes que més t’enamoren, i començar a ballar com un boig, el cap ple de rauxa.

Naturalment, la meva amiga no hi ha estat d’acord. «Voldries que ballàs en solitari –ha dit-, sola entre els mobles, però mai no he estat partidària del pecat solitari. T’enrecordes?» Després m’ha assegurat que el que més enyora de les discoteques és l’olor de suor: la suor fresca de la gent que, unes hores abans, ha passat per la dutxa. En el ball diguem-ne col·lectiu de la discoteca la suor axil·lar dels que dansen, ni que fos un ritual que realitzam en comú, s’expandeixen les feromones arreu de la sala i es produeix un efecte d’atracció eròtica. Sabeu que les feromones són una substància química que aconsegueix unir per mitjà de l’olfacte aquells que la vida ha fet un per l’altre. Així de senzill: les feromones contribueixen al manteniment i la reproducció de les espècies. Vull dir que, en una discoteca, no lligaràs mai amb el primer que arriba, sinó que hauràs d’esperar que una suor especial arribi al teu nas i et desvetlli el desig.

Però això no solament succeeix en l’espècie humana. La natura és plena de feromones que van i venen. Es diu que les papallones mascles són capaces de detectar per mitjà de l’olfacte una femella a alguns quilòmetres de distància. I ja sabem que res no hi ha tan eficaç com la mà de l’home per desordenar la naturalesa i aconseguir dominar-la. Sovint es fan servir feromones sintètiques per combatre les plagues: aquestes feromones impedeixen que els mascles localitzin les femelles i, d’aquesta manera, evitar la reproducció. Imaginem-nos per un instant que a l’interior d’una discoteca, mentre la gent comença a suar, algú destapa una ampolla d’aquelles feromones desconcertants i descontrola el desig, i aconsegueix que cadascú se’n vagi del cap. També les discoteques, doncs, estan al servei d’una de les lleis més rigoroses de Darwin: les espècies cerquen desesperadament perpetuar-se.

Fa molts d’anys, quan jo era un al·lot desconcertat enmig del món en què havia de viure, al poble només hi havia ball quan arribaven els darrers dies de Carnaval i per la festa major d’estiu. Les verbenes també contribuïen a l’acompliment d’aquella llei de Darwin. No feia molt que havia començat a posar-se de moda el ball d’aferrat. Finalment, les parelles podien aferrar-se i percebre de molt a prop la suor de l’altre. Els confessors i predicadors de llavors duien entravessades les verbenes; però incapaços d’aconseguir que la gent no s’aferràs, clamaven perquè les parelles que acudien al ball, al menys deixessin passar l’aire entre els cossos. Però aquell ball en parella era una mica solitari. Cada parella ballava i s’ensumava les feromones al seu aire. Fins que arribaren les discoteques i imposaren un ritme compartit que reforçava les emocions i convertia aquells que hi participen en còmplices d’un ritual, d’una festa que desinhibeix i et fa sentir lliure.

He de pensar que la meva amiga, en dir-me que no pot suportar que l’autoritat hagi frenat l’obertura de les discoteques i les mantingui tancades, em volia deixar clar que no se sent capaç de viure sense l’olor de suarda, sense les contorsions, els moviments pèlvics, el frenesí sexual i els ritmes agitats de la música moderna. «Necessit moure la pelvis», -ha tornat a dir-me. No m’he atrevit a dir-li que la mogui sola entre els mobles. Ella sap que Eros, el déu de l’amor, de la passió amorosa, del sexe i de l’instint de viure –no em sé estar de tornar a pensar en Darwin- triomfa cada nit a la discoteca.

Compartir el artículo

stats