Avui horabaixa i al Trui Teatre de Palma (19.30h), la Simfònica torna a mostrar-se al seu públic, de forma presencial, després d’algunes setmanes de fer-ho a través d’Internet. Bona notícia.
En el programa, dos grans noms de la segona meitat del XIX, Txaikovski i Brahms, nascut amb només set anys de diferència.
Del compositor rus, la nostra formació interpretarà una obra curiosa, les Variacions sobre un tema rococó, escrita per a violoncel solista i orquestra. Curiosa per ser un homenatge al classicisme i construïda a partir d’un tema inicial propi, però que en certa manera vol seguir els de Mozart. Després d’una llarga exposició de la melodia inicial, comencen les set variacions, totes molt inspirades. Una partitura molt interessant amb aportacions realment brillants del solista, que en aquesta ocasió serà el jove violoncel·lista d’origen gallec Pablo Fernández, qui ha interpretat aquesta peça en diferents ocasions, una de les quals a les ordres de Zubin Mehta. Quasi res!
De Brahms, la Simfònica, amb Pablo Mielgo, oferirà la Simfonia número 2, una obra relativament llarga per l’època. És aquesta una peça gran i que en algunes ocasions s’ha comparat a la Pastoral de Beethoven, per qui Brahms sentia un respecte enorme. De fet, abans d’estrenar la Primera simfonia va escriure: «Mai no escriuré una simfonia, no podeu imaginar el que significa sentir tal gegant caminant darrere teu». El gegant era Beethoven, naturalment.
