Avui, demà i diumenge, a les 20h i pel canal Youtube de la Simfònica, podrem escoltar el novè concert de la present i atípica temporada. No hi haurà espectadors presencials, però sí que tots els interessats podrem seguir-ho a través d’aquesta tècnica que coneixem com a streaming i que, si bé serveix i té possibilitats, no s’hauria de convertir en l’habitual. Anar, físicament, a la sala de concerts, té un valor afegit, sens dubte.
La primera peça del programa és una Simfonia breu d’un compositor txec que, tot i haver començat estudis a Praga es traslladà a Venècia, la ciutat que el va convertir en un músic famós. La seva obra, d’estil italià, fou seguida i apreciada en la seva època, encara que amb el temps ha quedat arraconada, injustament.
Viatja a Salzburg per comentar alguns trets de la segona obra que podrem escoltar aquests dies: el Concert per a violí número 3 de Mozart conegut amb el sobrenom de Concert Estrasburg, ja que el compositor va emprar, en el tercer moviment, una melodia popular de la ciutat italiana. També l’estil del concert, de fet podríem dir el mateix de gairebé tota l’obra per a violí de Mozart, s’acosta més a l’estil italià de l’època que al vienès. Hem d’esmentar que el solista convidat per a l’ocasió no es altre que el nostre Francisco G. Fullana.
I ara, seguim el periple i arribam a Londres, de la mà de Haydn, el compositor austríac que fou temptat repetidament pels anglesos, amb el fi de tenir-lo com a seu, tal com succeí amb Haendel. Però no, si bé el compositor visità la capital i hi residí un temps, mai no va sentir-se atret del tot per la cultura de l’illa i sempre retornà al seu cau, a l’ombra de la família Esterhazy, la seva gran valedora. Ara bé, a Londres estant, Haydn deixà empremta amb algunes composicions, entre elles la Simfonia 104, coneguda amb el sobrenom de Simfonia Londres i que tancarà el programa de la nostra Orquestra.
