MITOLOGIES

Mitologies | La ràdio interior

LA RÀDIO INTERIOR

LA RÀDIO INTERIOR / Gabriel Janer Manila

Gabriel Janer Manila

Gabriel Janer Manila

Tots portam un aparell de ràdio interior, en un racó amagat del cos. Un aparell de ràdio amb una programació i unes veus que parlen. Aquestes veus, en les quals ressona la teva veu més profunda, no deixen de contar-te algunes de les coses que tu vols sentir. La pregunta que faria, arribats a aquest punt, seria: Què et contes a tu mateix de tu mateix? I la resposta es podria concretar en una pel·lícula, la teva pel·lícula particular a la qual no deixes de donar voltes contínuament. Sovint –i, en els temps que correm, més que mai- aquesta pel·lícula és plena de pensaments negatius. Diria que és un relat profundament intoxicat.

Vaig tenir un conegut que, a fi d’aixecar la pròpia autoestima, tots els dies, tot just en despertar-se, baixava del llit, es plantava davant el mirall i es cantava un pasdoble. Se’l dedicava a si mateix. Era aquell pasdoble que comença dient: «Marcial eres el más grande, se ve que eres madrileño...» . Un pasdoble torero del mestre de música José Maria Martín Domingo amb lletra de la seva esposa, dona Josefina Porras. Diuen que la senyora Porras era molt devota del torero Marcial Lalanda per a qui va escriure aquella lletra a la qual féu que posàs música el seu marit. És curiós, però resulta que el senyor José Maria Martín era natural de Maó, on el seu pare exercia de director de la banda de música del regiment de Menorca. Al meu conegut, la ràdio interior li tocava un pasdoble cada matí.

I no és que ara en vulgui emetre un judici negatiu. Si et fa falta un pasdoble per sentir-te viu i desintoxicat de tanta informació descompassada que arriba, doncs fes-ho. N’hi ha molts que et poden assistir i, potser, res no hi ha millor que un pasdoble per netejar-se el cap. Allibera la teva ment de paràsits, si pot ser, i respira a fons. No pensis en res més que en la teva inspiració i expiració. Llavors, tanca els ulls i que les tensions, les emocions negatives, els paràsits se’n vagin del teu cos a ritme de pasdoble.

Diuen que una de les coses que va més bé per reforçar la respiració és imaginar-te –pots fer-ho, naturalment, tancat a casa teva- que camines per uns jardins plens de verdor amb flors de colors lluents. Hi ha qui prefereix imaginar que es passeja per un bosc. També és un bon lloc, però té un perill: podria comparèixer el llop, amagat rere una espessor de mates i pins i confondre’t amb la Caputxeta. O, podria succeir, que fos ella qui et sortís i no sé si això encara seria pitjor.

Els manuals que procuren incentivar l’autoestima aconsellen un exercici que tothom hauria de provar de fer. Sobretot perquè és un exercici surrealista i això constitueix una poètica benèfica pels estats d’exaltació nerviosa. Es tracta d’agafar un llapis i un paper en blanc. Llavors, posa´t a escriure a l’atzar, tal com raja, totes les paraules que et vénen al cap. Escriu-les així com arriben, sense ordre ni concert. Escriu, escriu, escriu. Tant fa que sigui sobre el passat, sobre el present o sobre el futur. Escriu. Fes-te preguntes. Quan hagis omplert tot el foli, atura´t, tanca els ulls i espera. Quan els tornis a obrir, al cap de poc temps, observa què has escrit. Podria esser que et trobassis amb la lletra d’un pasdoble. Els especialistes en els assumptes de la neteja del cap, de la desintoxicació mental, aconsellen que et facis una pregunta: Què és el que he volgut dir-me a mi mateix?

Es tracta d’analitzar tot el que has escrit de manera espontània i sense control. S’hi faran presents els records, els pensaments, les sensacions, els desitjos, les emocions. Però hauran sorgit de manera caòtica, perquè ningú és capaç de controlar aquestes veus que la ràdio interior ha posat en antena. Pensaments i records, sensacions i desitjos apareixen i desapareixen segons bufa el vent, de manera caòtica. Escolta’l, el caos. En un principi tot es perdia en un mar de confusió i desconcert. D’aquest mar en va sorgir la vida. També la teva força pot néixer del desordre.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents