Sí, la Tercera Simfonia de Beethoven és transcendent, i molt. Amb ella canvia radicalment la manera de tractar l’orquestra simfònica. Ja ho hem esmentat en altres ocasions, però ho recordarem de nou: és la frase de Haydn una vegada escoltada aquesta obra: «A partir d’avui, ja res serà igual dins la música simfònica». I fou així, l’Heroica, tal com es coneix aquesta obra, posà les bases del que seria el romanticisme orquestral.
L’Heroica estava pensada per ser dedicada a Napoleó, qui, segons Beethoven, tenia amb ell alguns trets comuns: haver arribat amunt partint d’una família modesta, creia en uns ideals de llibertat i revolució i, cosa no menor, compartien una baixa estatura.
Ara bé, quan el músic va veure com el seu admirat general es proclamava emperador, les seves devocions vers el francès canviaren radicalment i eliminà la dedicatòria de la portada de la simfonia, tot just abans d’anar a la impremta. És curiós veure aquesta portada manuscrita, en la qual es nota la ratllada sobre la paraula Bonaparte. Així, doncs, aquesta obra magna passà de ser un homenatge a un heroi concret a ser-ho a un heroi anònim, que lluita, pensa, conversa i mor, com tots els humans. Un heroi no mitificat, més bé humanitzat.
Avui horabaixa, la nostra Orquestra Simfònica interpretarà aquesta Tercera Simfonia en un programa en el qual hi apareix també la Simfonietta de Francis Poulenc, un encàrrec del canal de música clàssica de la BBC, l’any 1947.
La cita és al Trui Teatre de Palma (20h) i el director serà Lionel Bringuier. Demà es repetirà el concert a l’Auditori de Manacor.
