Amb la mort de Morricone desapareix bona part de la nostra memòria musical. Sense les seves bandes sonores, moltes d'elles esdevingudes referents de la cultura del segle XX, seríem diferents. El bo, el lleig i el dolent, Fins que li va arribar l'hora, Cinema Paradiso, Els Intocables... són títols tan recordats per la seva banda sonora com per la seva vàlua cinematogràfica. De fet, molts de temes musicals d'aquests títols han agafat vida pròpia més enllà de les imatges i no és rar escoltar-los com a peça de concert. Sense anar més lluny, fa unes setmanes la Simfònica (en petit format) interpretà el Gabriel's oboè de La Missió i el dissabte que ve també inclourà el tema principal de Per un grapat de dòlars en el concert que farà a Son Servera.
Aquí, entre nosaltres, hem de valorar la bona feina que ha fet el guitarrista Jaume Tugores a l'hora d'interpretar la música del mestre. Els seus enregistraments i la inclusió en els directes de temes del compositor italià són impagables. Ell ha ajudat i molt a difondre la música de Morricone. Molt recomanable el disc Morricone/Rota/Piovani. Tugores declarà que "des de petit he sentit sempre una atracció especial vers Morricone; a mon pare li demanava que em compràs cassettes amb música de les seves pel·lícules".
Per Miquel Àngel Sancho, que a punt va estar de portar el compositor a Mallorca per dirigir la seva música, també ha estat una gran pèrdua. I continuà: "En el mateix projecte d'organitzar un concert dirigit per Morricone també hi figurava la col·laboració de Dulce Pontes que hagués vengut a l'illa sense cobrar caixet, tal era l'estima que tenia vers el músic italià".
