30 de junio de 2020
30.06.2020
Diario de Mallorca
Obituari

Art, delicadesa i combat

Na Dolores era culta, lliure, desvetlada, generosa i una gran lectora, especialment de poesia

30.06.2020 | 02:45

Aquest títol podria ser un triangle esquemàtic i reductor de la vida de l'amiga Dolores Sampol, de la pintora Dolores Sampol. Abans de tot vull dir que confegiré aquestes línies per a ella amb un motiu clar: donar-li vida. Escriure sobre una amiga que ha mort és una forma de lluitar contra la mort. De declarar, com deia l'amic Horaci, que na Dolores no morirà del tot. Per això val l'alegria recordar-la, sentir-la, mostrar-la.

Des que la vaig conèixer en les llunyanies dels setanta vaig saber que em trobava davant una criatura amarada d'un fervor exquisit, d'un poder sensitiu de delicadesa i d'una capacitat de lluita per l'alliberament dels humans vertaderament extraordinària.

Un dels goigs que m'ha produït l'amistat de na Dolores ha estat descobrir la seva capacitat exquisida de curadora de l'art antic, de les taules i els retaules gòtics, de les pintures barroques de patrimonis tan diversos com la Catedral, el Museu de Mallorca, l'Ajuntament de Palma, i tantes i tantes altres institucions privades i particulars. Aquesta sensibilitat noble que demostrava en cada cosa que feia també la vaig trobar en els seus coneixements d'una cuina tradicional i magnífica. Tot en ella m'acostava als gran mestres. En feia veure'ls més nets, més purs, més plens d'una vida que renova: la Vita nuova. Una dècada dedicada a la restauració va ser el fonament profund i engrescador que donava energia a la seva creativitat íntima. Amb una feina esforçada, disciplinada i inspirada na Dolores desplegava un alfabet personal de visions, de paisatges, d'invencions, de sentiments, de vindicacions, de nueses, de càntics, breu: de materials de bellesa. Urgeix una antològica dels seus quadres que en mostri la varietat, l'experimentació i la capacitat de revolta estètica i humanal que hi ha darrere cada obra seva.

Na Dolores era culta, lliure, desvetlada, generosa i una gran lectora, especialment de poesia. I la poesia impregnava, encenia, aixecava, bastia, proclamava les seves pintures, els seus dibuixos, les seves intervencions, els seus muntatges. Poesia que obria els ulls del pensament, poesia que ens descobria mons invisibles, poesia que ens alimentava l'esperit. Poesia que no anava de flors ni violes, sinó de trinxeres ardents en la lluita per l'alliberament de la dona, dels migrants, dels LGTBQI+, dels esclavitzats i perseguits ja fossin presos de Guantànamo o sensesostres. Tots els combats per la llibertat, la fraternitat i la igualtat dels humans eren seus.

Estimava estimar en la seva vida i en la seva obra i sense cap dubte la seva obra perdurarà i ens farà més savis, més lliures i més bons. Gràcies, amiga!

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook