Avui deixeu-me tornar a un clàssic. Una novel·la considerada referent del segle XX i d'un autor valorat per tothom, amb premi Nobel inclòs. Es tracta de La mort a Venècia de Thomas Mann, un llibre imprescindible en molts de sentits. Per la història en si, per la prosa poètica que traspua, per algunes frases memorables ("Tenim l'edat que tenen els nostres sentiments" és una d'elles), pel que significa com a reflexió entorn de la bellesa, la vellesa i la mort, entre altres coses; i també per descriure, sense fer-ho explícitament, una Venècia decadent i contaminada.

A La mort a Venècia hi hem de retornar adesiara. Convé llegir-la i rellegir-la. Sempre es presenta com una lectura nova. I ara, fins i tot, pot semblar profètica.

I un altre consell: mentre llegiu (si és que ho feis amb música) o en les pauses, escoltau l'Adagietto de la Cinquena Simfonia de Gustav Mahler. Jo proposo la versió que enregistrà el director i intel·lectual venecià Giuseppe Sinopoli amb la Philharmonie Orchestra. Deu minuts d'autèntic goig sonor.

I per què aquest moviment de Mahler? Doncs per què el també gran Visconti emprà aquesta música per acompanyar la història de Mann quan la passà al cinema, amb un Dirk Bogarde en el paper de la seva vida, insuperable!. No es pot dir més amb menys paraules.

Grandiós Mann, grandiós Visconti, grandiós Mahler, grandiós Bogarde, grandiosa Venècia.

Fitxa llibre:

THOMAS MANN

La mort a Venècia

Proa, 120 Pàgines, 17 €