Si quan acabi el confinament pel coronavirus feis una volta pel centre de Palma, a la zona del Temple, just al costat del Banc de s'Oli, en un petit jardinet, hi trobareu una estàtua d'un personatge que porta uns papers plegats en els quals hi ha dibuixat un signe propi de les normes d'orientació. La figura representa Jafudà Cresques i els papers que porta no són altres que el seu Atles català, l'element cartogràfic més important de l'edat mitjana, i que el cartògraf mallorquí elaborà juntament amb el seu pare Abrahm Cresques cap allà el 1375.
Jafudà treballà a les ordes de tres reis, Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l'Humà, a cavall entre Mallorca i altres indrets de parla catalana i es convertí al cristianisme el 1391 arran del saqueig del call de Ciutat, agafant el nom llatí de Jacobus Ribus o Jaume Ribes.
Doncs d'aquest personatge i dels seus moviments per palaus i castells plens d'enveges i d'intrigues va la novel·la L'Atles furtiu, avui ja un clàssic de la literatura en llengua catalana del segle XX. Publicada el 1997 i guanyadora del Premi Sant Jordi d'aquell mateix any, aquesta obra d'Alfred Bosch il·lustra i entretén. Les dues coses pròpies d'un gran llibre.
Fitxa del llibre:
Alfred Bosch
L'atles furtiu
Columna, 321 pàgines, 14 €
