Permeteu-me que comenci amb una mena de boutade: Hi ha dos tipus de llibres de memòries, el de Stefan Zweig i tots els altres.

Sí, som conscient que és una exageració, però serveix per fer entendre que El món d'ahir. Memòries d'un europeu és un dels llibres que tots els estudiants d'història contemporània haurien de llegir. O més encara, que tots hauríem de llegir.

Dir que El món d'ahir és un clàssic és dir poc. Com molts altres llibres de Zweig (pens en concret en Moments estel·lars de la humanitat) aquest és de lectura obligada per entendre el món en el qual va viure i es va moure l'escriptor: la primera meitat del segle XX. De fet nasqué el 1880 a Viena i es suïcidà, juntament amb la seva esposa, el 1942 a Brasil: "Trobo que és millor acabar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la tasca intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra", va escriure abans de morir. I és que Zweig pensava que el nazisme acabaria dominant el planeta i per tant les coses per les quals havia lluitat, la llibertat i la cultura, tenien els dies comptats.

A les seves memòries, publicades pòstumament dos anys després de la seva mort, Zweig fa una crida a mantenir els valors sobre els quals es va edificar aquest ens geogràfic, polític i cultural anomenat Europa.

Ah! I quan llegiu aquestes sucoses pàgines, no oblideu posar Mozart de fons. Zweig era un gran mozartià.

Fitcha llibre:

STEFAN ZWEIG

El món d'ahir

Traducció de Joan Fontcuberta

Quaderns crema, 536 pàgines, 27 €

CONTENIDO_RELACIONADO

  • 'El naufragio de las civilizaciones' d'Amin Maalouf, un final de trajecte?

FIN_CONTENIDO_RELACIONADO