La celebració del 8 de març també és la reivindicació d'aquelles dones que, al llarg de la història, han destacat pel seu paper i la seva aportació en una societat històricament segrestada en públic pels homes i la seva concepció de la masculinitat.

En el cas del món de la música, s'acostuma a posar com a exemple d'aquest segrest els casos de Clara Wieck, Fanny Mendelssohn i Alma Malher, compositores i intèrprets excepcionals del Romanticisme alemany que foren vetades pels seus marits i germans (Robert Schumann, Felix Mendelssohn i Gustav Malher, respectivament), i per les convencions d'una societat extremadament masclista.

A Mallorca també tenim algunes pioneres, compositores i intèrprets, que destacaren a finals del s. XIX i principis del s. XX: és el cas de Rosa Mestre, Matilde Escalas, Dolors Porta i Cicely Foster, i de la menorquina Margarida Orfila.

Rosa Mestre (1875-1972) comença a ser reivindicada. D'ella en sabem que va compondre diverses obres de música de cambra i banda, i amb només 14 anys va arribar a estrenar una sarsuela al Teatre Balear, Lily. Es va casar amb Baltasar Valentí, senyor de la possessió palmesana de Son Ametler, i aficionat a la música, qui la va parcel·lar per establir l'actual barri del Vivero, i va posar noms de músics a tots els carrers. Ara els veïnats de la barriada han demanat a l'Ajuntament que dediqui un carrer també a Rosa Mestre.

Matilde Escalas (1870-1936) venia d'una família adinerada i culta. L'any 1882 va poder anar a estudiar a Barcelona, amb Felip Pedrell, i ràpidament es va associar als ambients modernistes de la ciutat. Va formar part de tota una generació compositores com Lluïsa Casagemas „primera compositora d'una òpera a Catalunya„, Ònia Fargas, Carme Karr o Narcisa Freixas, entre d'altres.

Dolors Porta (1910-1996) va néixer en una família de músics i comerciants. Gràcies a una beca de la Diputació va poder estudiar piano a Barcelona amb Baltasar Samper „amb qui s'acabaria casant„ i Joan Gibert i Camins. També va col·laborar amb l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya recollint cançons pels voltants de Palma. Va actuar diverses vegades de solista amb l'Orquestra del Liceu, l'Orquestra Pau Casals o la de la Ràdio Associació de Catalunya. L'any 1939 ella i el seu marit es varen exiliar, primer a França i després a Mèxic, d'on ja no en va tornar mai més.

Cicely Foster (1903-2002) va arribar a Mallorca l'any 1932 amb el seu marit, el pintor nord-americà Archie Gittes. Foster havia estudiat a Londres, i a París amb el pianista Alfred Cortot i la compositora Nadia Boulanger „la professora de composició més influent de tot el s. XX„. El matrimoni es va instal·lar a Gènova, que aleshores era una punt de trobada bohemi d'artistes locals i estrangers: Juli Ramis, Gertrude Stein, Robert Graves, Manuel de Falla, George Copeland, Joaquim Nin-Culmell, etc. Sabem que al Festival Chopin de 1936 Foster va estrenar una obra per a cor i piano amb la Capella Clàssica de Joan Ma. Thomàs, titulada D'une fontaine. Sembla que també hauria compost un concert per a piano, entre d'altres obres, i hem pogut localitzar-ne un ballet, The olive pickers, a la Biblioteca Pública de Nova York, a l'arxiu del famós coreògraf José Limón.

Pel que fa a Margarida Orfila (1889-1970), va néixer a Maó i va estudiar a Barcelona, on arribà a ser professora del Conservatori Municipal de Música i compositora reconeguda.

Totes elles mereixen ser recuperades, recordades i interpretades, però no només en celebracions del Dia de la Dona, sinó en les programacions i repertoris habituals. Feina tenim.

Dolors Porta.