Són paraules de l'autor, Igor Stravinski, referides a l' Histoire du Soldat ( Història d'un soldat): "Aquesta és una obra per ser llegida, tocada i ballada" ("lue, joué et dansée", textualment). I és cert, la peça demana al narrador que llegeixi, als músics que toquin bé i a la ballarina que es mogui al compàs dels nombrosos ritmes i contra ritmes. I és que aquesta partitura, que Stravinski va compondre el 1918, sobre un text de Charles-Ferdinand Ramuz, el qual es basà en un conte popular rus, és una metàfora sobre la fugacitat del temps, la dicotomia entre el bé i el mal, la mort, les misèries humanes...
El soldat, una espècie de Faust menys culte, menys goethenià, canvia, al diable, el seu violí per un llibre que prediu el futur. A partir d'aquí la troca s'embolica i el diable fa el que sap fer als contes, mentir i trastocar. Per això és un diable. La part musical la porten set músics: violí, clarinet, contrabaix, fagot, trompeta, trombó i percussió. Pel que fa a la narració el mateix actor/narrador pot fer els tres papers: contador de la història, soldat i diable. I tot amb la puntual intervenció d'una ballarina en el rol de princesa.
Avui horabiaixa i al saló d'actes del Conservatori de Manacor (19h), l'Orquestra de Cambra de Mallorca dirigida per Bernat Quetglas, presentarà aquesta partitura d'Stravinski, obrint la que serà una primavera plena de concerts que portarà la formació a Sant Llorenç, Porreres, Palma, Sant Marçal i Llubí entre altres indrets.
