Només ens falta que es posi a ploure fang. Aquests dies passats, un estudi de l'Agència Estatal de Meteorologia del qual donava notícia aquest periòdic ha demostrat que augmentarà el número de dies de l'any en què plourà fang sobre les nostres illes. S'enterbolirà el nostre cel blau i començarà a ploure fang, un fang espès. I això succeirà durant deu o més dies a l'any. No crec que puguem suportar tant de fang. Deu dies, sobretot si són seguits, serà un desastre meteorològic i, sobretot, un desastre ecològic. No sé si el fang que cau en forma de pluja es mesura en litres o en quilograms; però suposem que durant deu o més dies hàgim de suportar cinquanta quilos de fang per metre quadrat. Veig la Seu coberta de fang, els carrers, les places, els cotxes sepultats, els arbres, les muntanyes... Em costa imaginar-me l'illa perduda en un fanguer. I el fang que entrarà pel portal de les cases.
El mateix informe adverteix que, probablement, el mes de maig serà el de major freqüència, quant als dies de pluja de fang. Així que el mes de maig, que sempre havia estat el mes de les flors, ara serà el mes en què les pluges de fang seran més freqüents. I tindrem les roses, els lliris, les freèsies, les margarides, les peònies cobertes d'una brutor fangosa, insuportable.
Diu Ramon Llull a Blanquerna que "un porc s'era bolcat en una bassa de fang". I ara veig que això mateix és el que haurem de fer nosaltres, després de les pluges de maig: rebolcar-nos feliços en una bassa de fang, com els porcs, com les truges i els verros. Un bon amic meu tenia un verro que pesava més de dos-cents quilos. Ha fet matances i l'ha convertit en sobrassades. Me'n va dur un parell perquè les tastàs i jo, que mai no havia menjat sobrassada de verro, així mateix la vaig trobar bona. He sentit a dir que, com més s'ha rebolcat el porc dins la bassa de fang, més bona fa la sobrassada. Però no sé si això és del tot cert. El meu amic diu que el seu verro, a més de rebolcar-se dins la bassa, havia menjat molts de glans dolços, ensegonades, i figues seques.
Quan he llegit la notícia sobre l'informe que anunciava l'augment de les pluges de fang, he pensat que això podia esser una mena de plaga bíblica, com la pesta, com la pluja de llagosts, la pluja de ratapinyades, la invasió de granotes, de moscards... Però vull suposar que nosaltres no hem fet res que mereixi tant de càstig, que ens faci mereixedors de tanta ràbia divina. Tret d'una mica de corrupció i quatre o cinc accions que alguns han fet a fi d'embutxacar-se un parell de sobres plens de diners públics, no hem fet massa cosa. I a això ho fan per tot. Així és que per tot arreu hauria de ploure fang. Si el mes de maig plou tanta de fang com han dit els meteoròlegs tindrem una bona bassa de fang. I hi amollarem els verros perquè s'hi rebolquin. Diuen que les sobrassades són més gustoses.
No em puc imaginar que, si a més del fang, plovien granotes, i ratapinyades, i llagots... Llavors ja només ens quedaria esperar l'apocalipsi, el final de la història. Vinga a ploure fang mentre els àngels tocaran les trompetes, les granotes s'alçaran de l'aigua i arreu s'omplirà de llagosts i moscards. Només mancaria que es complís el vaticini de la Sibil·la i els peixos de la mar començassin a cridar desesperats: "els peixos pegaran grans crits". Un món inhabitable. Merescut? No ho sé. Diria que encara no hem robat abastament per merèixer tant de càstig. Veurem què passa, amb el temps. Dia vindrà que, com el porc de Ramon Llull potser ens rebolcarem tots en la bassa de fang. I potser ja ho hem fet.
