Avui fa just un any moria Aina Moll en un hospital de Palmamoria Aina Moll en un hospital de Palma. Des de 2012 arrossegava diversos problemes greus de salut que l'havien aïllat però seguia l'actualitat política i social als mitjans i a les xarxes socials. Les caigudes i les malalties no impediren que fes declaracions contra la política lingüística de José Ramón Bauzá o que, convalescent i molt feble, llegís en públic un manifest en suport a l'Assemblea de Docents. Perquè Aina Moll fou una dona coratjosa i tenaç. Implicada fins a la medul·la en la normalització lingüística, mai defugí la polèmica, si bé el seu gran afany sempre fou aconseguir el consens social a favor de la llengua. Filla d'un geni, heretà molts dels seus trets però també sabé marcar un perfil propi. Amb ell, amb Francesc de Borja Moll, inicià o participà en multitud de projectes relacionats amb la llengua i la cultura: col·laborà en els darrers dos volums del Diccionari Alcover-Moll i dirigí diverses col·leccions de l'Editorial Moll; organitzà cursos de català (a l'Obra Cultural Balear, a l'Estudi General Lul·lià i a La Porciúncula); participà en l'organització del Congrés de Cultura Catalana i coorganitzà el XXVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques que tingué lloc a Mallorca el 1980. Aina Moll fou una dona compromesa en molts d'àmbits.
Serà recordada, sobretot a Catalunya, com un referent de la immersió lingüística; a Mallorca com una gran activista per la llengua i una innovadora professora de francès; i, a tot arreu, com una dona pionera: amb només 17 anys guanyà, amb la seua germana Cisca, el premi Marià Aguiló de l'Institut d'Estudis Catalans; fou una de les primeres llicenciades en Romàniques de la postguerra (amb Premi Extraordinari de carrera); una de les -poques- dones fundadores de l'Obra Cultural Balear; líder de la branca femenina de l'escoltisme mallorquí (la primera Akela); la primera catedràtica de francès de les Illes Balears; la presidenta del primer tribunal d'oposicions per a professors de català dels Països Catalans; la primera directora General de Política Lingüística de la Generalitat (en una època en què les dones no ocupaven càrrecs polítics); la introductora de la política lingüística al Govern balear mitjançant la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística... Fou, molt sovint, l'única dona en un món professional i polític reservat als homes (al primer govern de Jordi Pujol només hi hagué 7 càrrecs ocupats per dones i Aina Moll l'ocupà durant dues legislatures).
El compromís d'Aina Moll, la seua tenacitat i la seua capacitat de cercar consensos van contribuir a fites com el reconeixement de la unitat de la llengua a l'Estatut d'Autonomia o les lleis de normalització lingüística (fou impulsora de la de Catalunya, que va inspirar la de Balears i la del País Valencià). La seua tasca discreta serví per a salvar-nos els mots durant la llarga nit franquista. El seu mestratge influí en diferents generacions d'alumnes. El seu rigor científic li permeté l'ingrés com a membre numerària de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou, a Mallorca, un pilar cabdal de la recuperació lingüística i cultural de la darrera postguerra i els primers anys de la democràcia. Una treballadora incansable per la llengua i el país. Com va dir la rectora de la UOC, Imma Tubella, en l'acte d'investidura com a doctora honoris causa: aquest país necessita "moltes Aines Molls". El seu exemple ens marca el camí com a societat.
El 14 d'agost d'enguany hauria fet 90 anys.
CONTENIDO_RELACIONADO
- Fallece la filóloga Aina Moll Marqués, hija de Francesc de Borja Moll
- Aina Moll, su vida y su obra en primera persona
FIN_CONTENIDO_RELACIONADO
