"Per què existeixen coses en comptes de no haver-hi res?"
(Leibniz a Principis de la naturalesa i de la gràcia)
En els primers compassos de La Creació, Haydn intenta explicar, musicalment, la situació de caos existent abans de l'existència de qualsevol element.
Abans que Déu començàs a crear, abans que existissin les coses, no hi havia més que caos. I per tant, contestant a la pregunta de Leibniz, era necessari fer i ordenar per eliminar una situació de desconcert total. Aquesta és la visió del classicisme, quan la ciència ja es comença a qüestionar la validesa de la Bíblia com a gran llibre d'història que havia estat fins aquell moment. I Haydn ho sap. Per això a més dels textos bíblics, a La Creació, inclou altres poemes d'El Paradís perdut de Milton i elimina tota referència a les forces del mal, que es rebel·len contra Déu que les condemna al foc etern.
Res d'això hi ha al gran oratori que Haydn compongué després d'haver quedat bocabadat escoltant El Messies i Israel a Egipte de Haendel. Déu crea i els àngels (Rafel, Gabriel i Uriel) i les persones (Adam i Eva) li ho agraeixen.
És, La Creació, una de les primeres partitures escrites per a perdurar. Aquí, per primera vegada, el compositor pensa en les generacions futures. Abans es componia per una funció concreta, per celebrar un esdeveniment o per il·lustrar un fet, però sense pensar que la música podria perdurar i ser escoltada segles després. En aquest aspecte Haydn és innovador. Però també ho és en la manera que té d'emprar les veus i l'orquestra. Una orquestra que sovint utilitza per a reforçar musicalment el que les paraules conten. Així, per exemple, si l'àngel explica com Déu fa venir les pluges, les tempestes o les nevades, els instruments evoquen (més que imiten), aquests elements meteorològics o quan apareixen sobre la terra el lleó, el tigre i els altres animals, la formació orquestral també caricaturitza els seus renous, fins i tot abans de les paraules, "Prima la musica, poi le parole".
Avui horabaixa a l'Auditòrium de Palma (20 h.) i demà al de Manacor (19:30 h.), la nostra orquestra Simfònica acompanyada de la Coral UIB i tres solistes vocals, oferirà una versió d'aquesta interessant partitura que s'estrenà fa dos-cents vint anys i que amb el temps ha esdevingut un dels grans oratoris de tots els temps. Imprescindible.
